BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

6 de jul. 2013

d'Arrels...



Oblidar-te ?
Com et podria oblidar
Si en tu s’obrí  la paraula
Si tu em donares la saba
Per créixer amb humilitat
Si és per tu que sóc qui sóc.

Com et podria oblidar
Si en tu van volar els estels
Si  xopat de llibertat,
Corria amb l’empenta del vent
Entre matolls i pinedes,
Tot  amoixant  fantasies.

Com et podria oblidar
Si  acollit per les muntanyes
I la veu dolça del mar
M’omplires  els ulls de llum .
Si acotxat pel  llençol blau
M’ofrenares les estrelles
Que vetllen pels somnis d’estiu.

Obidar-Te?  Com Et podrIa oblidAr
Si en tu neix el meu  record.
Com podria oblidar la terra,
Si a la terra he de tornar…


Pd.- dedicat al meu passat i avantpassat, al meu  poble   i a les  terres que l’abracen( on viuran sempre les meves arrels ) .



“ La por a la mort es venç plantant-li cara a la vida “.   Joan Abellaneda©2013


10 comentaris:

  1. Les arrels formen part del futur. Siguin del tipus que siguin. Aquest poema també arrela en el lector.

    ResponElimina
  2. Un poema preciós Joan, segur que som molts els que no volem oblidar...Al cap i a la fi, les arrels, ens han fet com som...
    Una frase molt filosòfica la teva, de vegades potser és difícil posar-ho en pràctica.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Nunca se pueden olvidar las raíces de la tierra de las montañas y de lo que nos rodea si hace parte de nosotros.
    Un abrazo

    ResponElimina





  4. És un gran poema d'amor a les arrels i a la terra. És impossible oblidar qui som i d'on venim. Els dos versos finals els trobo magnífics! Una abraçada.

    ResponElimina
  5. La por a la mort es venç com tu bé dius plantant-li cara a la vida, fent una cosa que no t'agrada gens o que t'enerva però que et donarà la llibertat de viure en consonància amb tu mateix.
    La meua Russafa i el domini lingüístic català-valencià per a mi són irrenunciables, la llengua de mon pare i amb ella faig el que de dia, és a dir, quan sóc despert faig amb la de ma mare, i és treballar i escriure.
    Per la terra que ens va veure nàixer, mai no podrem oblidar la que ens donà els noms a cada cosa com diu l'Espriu.

    Una abraçada, ara que va d'aferradetes pels blocs que seguisc.

    Vicent

    ResponElimina
  6. Magnígfic.
    I poso un paral.lelisme amb les meves anades i tornades a Mallorca. Sibé jo no sóc d'allí, quan hi vaig sento plenament com la part de sang mallorquina que circula oer dins meu s'estremeix.
    Felicitats i una abraçada ben gran.

    ResponElimina
  7. moltes gràcies a tots i totes !! passeu un bon estiu i disfruteu molt sisplau !!!

    joan

    ResponElimina
  8. És un poema sublim! Tots sentim el crit de la nostra terra, però no el sabem expressar com tu saps fer-ho. No puc dir quina paraula o quina frase m'ha agradat més, però potser la que s'ha clavat més fons és aquesta estrofa:

    Com et podria oblidar
    Si acollit per les muntanyes
    I la veu dolça del mar
    M’omplires els ulls de llum .
    Si acotxat pel llençol blau
    M’ofrenares les estrelles
    Que vetllen pels somnis d’estiu.

    Una abraçada molt emocionada, poeta de l'ànima





    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies m teresa ! Ets un sol ! ;-)

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....