" El que avui sembla absolut
demà serà relatiu."
joan abellaneda © 2013
demà serà relatiu."
joan abellaneda © 2013
I si les ombres que ara ens dansen
no fossin tan reals com semblen ?
I si no hi hagués sortida
perquè no hi ha entrada ni laberints,
si no existissin els extrems
ni el mig que els compara ?
I si acceptéssim la imperfecció
i assaboríssim l’entrevall de la consciència,
tingui o no sentit la vida…
I si no hi hagués problema ni solució,
ni errada ni encert, ni raó ;
ni mèrit ni pecat,
ni mentida ni veritat;
ni abans ni després…
I si no fóssim uns herois
i tot plegat fos més senzill del que es proclama.
I si l’amor no fos un engany
ni aquesta poesia una farsa ?
Seria fatàstic com el poema!
ResponEliminaBones vacances, bon amic!
Una gran abraçada
Núria
És en aquests paràmetres del fora de sentit on es troba l'ètica psicoanalítica, un seguir el desig, que són les ganes de viure, i junt amb ell el gaudi, sempre necessari i l'amor, i com a darrer element dins de l'amor la voluntat, però és un anar caminant enel sentit femení sense dir mai: _Açò és cert. Sinó un açò és cert tot sabent que és més important la intenció del nostre discurs que la veritat, que com els caps tots tenim una i diferent.
ResponEliminaPerò només el desig i les ganes de viure poden portar un home per aquest gràcil camí, és complicat, però no impossible, tot i que no es planteja fer poli éthos, és a dir política sinó viure de grat amb nosaltres mateixos.
Gran poema, la relativitat que no ho és de relativa, sinó que s'asseu sobre els pilars, sempre ens són i són necessaris del pare. De l'Èdip, i disculpa si he fet una mica d'apologia de la psicoanàlisi. Però tu has donat en molts claus en la línia d'aquesta i molt encertats.
Una abraçada ben afectuosa des de València
Vicent
Que tinguis un bon estiu i gaudeix de las vacances
ResponEliminaCaram quin poema més filosòfic...Jo diria que si això passés, és perquè el món no existiria...
ResponEliminaBon estiu Joan.
No és cap farsa, jo me la crec sempre la poesia! Molt bones i merescudes vacances. Petons
ResponEliminaSi fuésemos mas sencillos en todo sabríamos vivir mejor, pero siempre tenemos algo en que complicar para crear un problema.
ResponEliminaUn abrazo
Aquesta poesia no em sembla una farsa. Més aviat un bon poema per rellegir-lo, per pensar.
ResponEliminaI si no fos que no hi ha no fos? No ens podríem plantejar cap dubte; i tu existeixes, i la teva poesia és música, dolçor, amor... es respira, es palpa, penetra buscant l'ànima adormida per desvetllar-la i mostrar-li tots els colors.
ResponEliminaParaula d'Espriu:
Però somies dolçors d'engany? Accepta't lliure en l'abisme.
FELICITATS, MESTRE!!!!!
La teva poesía mai será una farsa.
ResponEliminaBones vacances, amic!!
una abraçada
M'agraden molt els dos últims versos.
ResponEliminajo voldria enlla
ResponEliminaçar amb la cvadena de blocs i no m'ho admet. Què he de fer?
Quien sabe... todo puede pasar, pero lo que si es seguro es que este es un muy bello y filosófico poema.
ResponEliminaUn abrazo.