Bevem-nos a
glops la vida !
Sents el buit del gran silenci ,
de sobte i a traïció,
i t’adones
que cap cau – cap –
pot amagar aquest ofeg desesperat
del que es sap mortal
per un instant.
-cruel és el destí ! –
No et ploris doncs
a tu mateix,
sacseja aquest neguit del pensament
i no et ploris,
és perdre el temps
- i ho saps -
i el temps ho és tot,
al menys, fins que la
nit
se’ns faci eterna.
Després,
el no-res ho serà tot
i el nostre temps
res no serà.
No et ploris doncs,
no em ploris…
I , abans la llum no
ens giri l’esquena,
bevem-nos a glops la
vida !
Abril/14@joan
abellaneda
Sempre m'ha agradat beure' m la vida a glops... Tant de bo que sempre trobem algun glop per beure...
ResponEliminaben segur que sí, Carme... és qüestió d'actitud davant la vida tot i que també és normal passar èpoques bones i no tan bones ! ;-)
EliminaM´agrada quan dius que no ens hem de plorar.
ResponEliminaEt veig en forma company!
moltes gràcies Enric ! això és la primavera que m'afecta molt ! una bona abraçada ;-)
EliminaI mantinguem ferma l'esperança de que el no-res no hi sigui...
ResponEliminadoncs també tens raó Anna, total no tenim res a perdre amb l'esperança ! ;-)
EliminaTambé penso que no ens hem de plorar, si cal prefereixo fer-ho pels altres...Viure la vida com si cada dia fos l'últim!
ResponEliminaBon vespre, Joan.
gràcies m roser per les teves sàvies paraules, una abraçadeta ! ;-)
EliminaSaber coger lo mejor de cada instante y sentirse bien en la vida, bonito verso Joan.
ResponEliminaUn abrazo.
muchas gracias Mari ! petonets ! ;-)
EliminaNen...què maco el disseny nou, i quines paraules més encertades! Plorar una estoneta, però no com a divisa.
ResponElimina:-)
gràcies Montse !! prou que plora pero pel que plora plora poc ! ;-)
EliminaA glops o com en la imatge, a torrentades?
ResponEliminaa tope helena !! ;-) amb tota l'ànima !
EliminaDe totes les maneres quan has paït que ets mortal i ho sents a cada instant la vida et dóna, digues-li enganys, digues-li veritats que et fa veure que estem premiats i castigats a viure en l'eternitat.
ResponEliminaUna abraçada valenta des de Russafa
Vicent
gràcies Vicent per les paraules i l'abraçada ! Fins aviat joan ;-)
EliminaPlorar-se un mateix més del compte és entrar en un cercle viciós perquè cada vegada et fas més pena i plores més. M'agrada aquest poema vitalista, Joan! Me'l bec d'un glop ;)
ResponEliminagràcies Sílvia un petonàs ;-)
EliminaMolt certes les teves paraules, amic Joan. Plorar i desesperar una pèrdua de temps. Millor avançar amb passes de gegant i com dius: bavem-nos aquesta vida amb glops d’alegria, il•lusió, fent fora la foscor.
ResponEliminaAbraçades d’esperança cap a Mataró.
gràcies papallona ! petonets de tornada cap a tu ! ;-)
Elimina