COMENÇA AVUI UNA SÈRIE DE POEMES I/O RELATS INÈDITS AL BLOC, QUE JA VAIG PUBLICAR FA TEMPS EN ALTRES ESPAIS I QUE RELLEGEIXO I , EN ALGUNS CASOS , REESCRIC...
I
Cec d’amor, et llegeixo els llavis
amb el tou d’un dits envinats
per emocions que temia oblidades.
Suaument, els llegeixo
i els arrenco el llambrec
per endur-me’l al meu món.
II
Cec d’amor, sento el teu respir tremolós
quan obres la porta per recollir el meu desig;
i , junts, unim forces per deixar-nos vèncer,
en saber-nos desarmats en mans de l’irracional.
III
Cecs d’amor ens llegim per dins,
Cecs d’amor ens llegim per dins,
en veu alta…
I, des de la tendresa, el respecte i la gratitud,
I, des de la tendresa, el respecte i la gratitud,
fem, del nostre jóc d’amor,
(sota una pluja d’estels)
(sota una pluja d’estels)
castell de focs…
Bocabadada em deixes, com sempre.
ResponEliminaPreciós!
Aferradeta i bona nit.
moltes vegades, quan et llegeixo em venen al cap moltes cançons.
ResponEliminaEn aquest cas sentia el love´s blindness dels U2
La combinacio perfecta
Molt apassionat, amb castell de focs i tot!
ResponEliminaBon començament! I la imatge preciosa.
La tendresa, el respecte i la gratitud, tres eines fonamentals de l'amor, i és en el moment de la màxima exitació que emprant miraculosament aquestes tres estem en un moment irracional.
ResponEliminaVicent
Això és tota una festa major, ho dic pels castells de foc!!!
ResponEliminagràcies sa lluna !! :-)
ResponEliminagràcies enric, ara mateix escolto la cançó, una abraçada !!
gràcies glòria, .-)
cert vicent, en l'amor hi ha coses fonamentals que s'han d'oblidar mai !
:-), gràcies M Roser !!
un plaer com sempre poder compartir amb tots i totes vosaltres !!