Museum für Moderne Kunst. Frankfurt am Main.
Amb l’erecció de la descoberta
m’hi adentro a l’aventura, entre matolls,
cercant meravelles sucoses.
-les esgarrapades, sàdicament, m’esperonen-
Se m’accelera el cor i retruny dins el pit;
apunta la calor, em manca l’aire, m’ofego,
però tant se val, sé que arribo a la clariana.
Paisatge meravellós de munts suats,
al fons l’oasi del desig
i al bell mig, el cau de les nimfes.
I jo, que em despullo,
llisco entre les esquerdes
i entro, per fi,
al teu cos,
entro…
Mm
!
Un bell poema de sensualitat extrema, ben sucat amb un dibuix que l'adoba i li dóna més desig, li fa traure el desig i el gaudi, potser amagat entre tants problemes que sentim i que vivim en les nostres cotidianeïtats.
ResponEliminaVicent
Me recorda el meu, de la sorra...
ResponElimina!!
Mm!
ResponEliminaErotisme i deliri en qualitat suprema!
Què bonic és ser jove!
I què bonic gaudir recordant gràcies als bons poemes!
UNA ABRAÇADA
NÚRIA
Una petita anotació...
ResponEliminaMa-Tilda sóc jo, la Núria Niubó!!!
petonets
Gairebé et perds en aquest paisatge ple de matolls provocadors d'esgarrinxades...Uf, i amb aquesta calor, sort de l'oasi...
ResponEliminaBona i plujosa tarda.
Sort de la pluja, m'estava
ResponEliminaescalfant per moments ;)
Sensual poema, amic!
Uns bessets.