BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

19 de nov. 2012

I és aleshores que somric...




M’agrada córrer sota el cel gris
mentre els núvols de l’enyorança
es condensen sense remei,
i les llàgrimes dels meus ulls,
desfets,
es confonen amb gotes de pluja.
M’agrada córrer sobre els bassals
perquè el terra humit
fa renéixer vells records
que s’alcen i s’esmunyen
sota la pell del meu cos
fins a fer-lo estremir.
M’agrada la temprança de la pluja
perquè amb veu clara i cristal.lina
em recorda
que per més que corri mai no podré escapar.
I és aleshores que somric a la vida,
amb llàgrimes als ulls.


9 comentaris:

  1. D'una sensibilitat extrema, molt bell poema.

    Bessets.

    ResponElimina
  2. La sensació de córrer o caminar sota la pluja que es confon amb les llàgrimes és gairebé inexplicable, és com una comunió amb la natura que ens purifica l’esperit.

    Un poema bellíssim, Joan, des del principi al magnífic final.

    Una abraçada
    Núria de RC

    ResponElimina
  3. Un poema maquíssim, per tenir en compte i llegir-l'ho més d'una vegada!

    Molt bé Joan.

    Una abraçada.

    Gemma

    ResponElimina
  4. Somriure a la vida amb llàgrimes als ulls(una bonica imatge)... Això és perquè en aquell moment ets feliç.
    A mi també m'agrada caminar sota la pluja, però amb paraigua...
    Petons.

    ResponElimina
  5. Bonito verso, por cierto creo que habéis tenido mucha lluvia por allí.
    Un abrazo

    ResponElimina
  6. Sempre s’ha de somriure a la vida, Joan, amb el cel gris o blau doncs cada color ens porta un sentiment. M’agrada el teu poema, com tot el que escrius, és clar. Però que aquestes llàgrimes siguin d’alegria, oi?
    Abraçades de pluja, de núvols i de somriures inacabables.

    ResponElimina
  7. Preciós poema al desig, a l'acceptació de la realitat, dels nostres foscos i clars somnis, d'aquells que si no els acceptem ens fan patir, si fugim sempre els portem al damunt i mai no se'n van, perquè si no els acceptem esdevenen en vells dimonis que ens maten simbòlicament, i no tan simòlica.

    Preciós poema, preciós...

    Vicent

    ResponElimina
  8. Un poema ple de sensibilitat, de por, de tristesa, de valentia, de lluita, d'acceptació...: Un poema bellíssim! M'ha agradat tant que he repetit la lectura.
    Una abraçada molt forta

    ResponElimina
  9. Un poema ple de sensibilitat, de por, de tristesa, de valentia, de lluita, d'acceptació...: Un poema bellíssim! M'ha agradat tant que he repetit la lectura.
    Una abraçada molt forta

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....