BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

12 de nov. 2012

rOMantiCisMe MèTRic



1.
És enmig de la tempesta,
quan jec  xopat d’enyorances,
que m’eixugues el dolor
amb l’escalf de l’abraçada.
2.
És regalant-me la mà
quan em fas alçar la passa,
i a la llum del nou estel
neixen somriures d’albada.
3.
És en mirar-nos de prop,
quan no amaguem la mirada,
que al teu reflexe infinit
trobo la pau dins la calma.
4.
És en l’entrega d’amor,
quan junts bufem a les brases,
que la flama de la vida
crida, i a les pors espanta.
5.
És als ulls dels nostres fills,
quan veig l’espurna oblidada,
que sé del cert que el futur
beurà de la nostra saba

                         
                                                           ... i és llavors que somric a la vida, i a la mort també.



N.A.- Aquest poema és un intent de posar-me a la pell dels vells poetes romàntics, els quals a més d'expressar els seus sentiments de forma magistral, treballaven amb la dificultat perfeccionista de les normes mètriques... Tot plegat ha estat molt enriquidor, personalment. Desitjo que us agradi.  :-)


8 comentaris:

  1. No em veig capaç de fer una mètrica tan plena d'emoció com aquesta!

    ResponElimina
  2. Tot i la dificultat afegida te'n has sortit d'allò més bé.
    Bonic poema!

    ResponElimina
  3. Amb mètrica o sense, m'ha semblat molt bell. No sé si és perquè sóc molt romàntica i m'ha calat...

    Aferrada!

    ResponElimina
  4. Poema d'amor a la família i a la descendència i a la parella, molt bo. I me n'he adonat que està fet de huit síl·labes, que és?
    Ja m'ho diràs, jo no me'n recorde només que dels sonets i qualcosa més.
    Però la dificultat t'ha degut ser grandissima i ha eixit ben reixit, de veres.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  5. 3A serrmià i samsó13/11/12

    Has aconseguit una delicada musicalitat que resulta prou amable i bella. Que hi batega remorosament .
    Crec que els romàntics, estarien contents del teu intent..., Joan.Endavant!!!
    La vida, és un continuat "intent" meravellós. Ens cal acceptar el repte agosaradament!!!

    ResponElimina
  6. Moltíssimes gràcies Helena, què amable que ets !! una abraçadeta !

    Gràcies Glòria pel teu comentari, m'esperona !!

    Gràcies sa lluna, s' t'ha calat ja estic més que content !

    Gràcies Vicent, és cert que la dificultat hi és i això et fa buscar més les paraules adients, jo crec que és molt enriquidor. No sé si el tipus de poema per la seva mètrica té un nom concret. Una abraçada !

    Gràcies Tresa !! És cert que és bonic experimentar i eniquir-se..

    una abraçada a tots i totes !!!

    ResponElimina
  7. M'ha agradat molt, sobretot la tercera estrofa:
    És en mirar-nos de prop,
    Quan no amaguem la mirada,
    que al teu reflex infinit
    trobo la pau dins la calma...

    Seguir les normes de la mètrica, penso que de vegades ajuda...I és més fàcil de llegir.

    Bona nit Joan.

    ResponElimina
  8. gràcies m roser, què amable ets !!

    una abraçadeta !
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....