I
Vessaven els sexes,
d’amor i desig, vessaven
tot grandejant la
passió.
I les boques
esdevingueren calzes
on abocar la
felicitat
que havia de ser
compartida.
II
Menjàrem plegats,
a l’altar dels plaers, menjàrem
mentre els esperits I els cossos
es confonien
entrellaçant-se.
I arribàrem a la
divina perfecció
quan entregats,
els dos combregàrem
a l’escalf de la teva
llar.
Vessaven els sexes .Amén. ( אמן =amn )
Amén! Estic una mica desconnectada, però no encara del tot. Una forta abraçadeta!
ResponEliminaVessant plaer. Besant amb plaer.
ResponEliminaPreciós!
Un àpat, en un altar i amb un ritu engrescador! :)
ResponEliminaMoltes gràcies per la vostra visita i amables comentaris Carme, Ventafocs, M Roser i glòria !!
ResponEliminaabraçadetes !!
Quan hi ha amor dos en fan un, trobem la Unicitat de l'ésser, que deien els romàntics i que la llei de l'entrellaçament quàntica també hi explica, i és que tot i no arribar mai a la Unió amb allò U, si més no en vida, ens hi acostem fins a límits inimaginables en l'acte de l'amor, com ens ho dius tu, poeta, amb el teu tan lúcid poema.
ResponEliminaUna abraçada russafenca valenciana de
Vicent