BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

25 de jul. 2011

no pretenc... ( poema viu. Versió 2.0... )




I.

És en nit nues, com avui,
que m’atreu la claror
d’aquest univers esquitxat.
I em veig al balcó, hipnotitzat,
mussitant amb orgull, sense veu,
que ja he deixat de plorar.
I preparo la ballesta amb convicció,
doncs sé que els meus desitjos
esdevindran sagetes certeres.


II.

Sàpigues que no pretenc llunes ni estels
si em regales el reflexe daurat
que neix dels teus ulls confidents i gojosos.
Ni cobejo la perfecció irreal d’un amor de paper
ja que el veritable, aquell que cal gomboldar i fer créixer,
es mostra estimant  l’imperfet.
I no pretenc el tot de res
perquè és la mancança la que em mou.


III.

Sí, és a tu que et pretenc i no sóc príncep blau.
Caminem  nus  per la badia del teu cos
I fem de l’albada un edèn,
de cada carícia una senda
i d’un “ t’estimo” un calfred.



6 comentaris:

  1. Bonito poema de amor Joan

    Que tengas buen verano, veo que no tenéis mucho calor

    ResponElimina
  2. Certament som mancança, ens mou la mancança, la falta que diem en psicoanàlisi, veure que no arribem al cent per cent i voler arribar al cel, a l'infinit i en el camí cap a sadollar eixa falta és el tot.
    I els cants de sirena són molt perillosos, doncs el veritable amor de vegades no el sentim com a tal, sinó que ens dóna la sensació d'estar amb una persona que, sempre ho dic, de vegades, ens és aliena, però eixe és el veritable amor.

    Combregue amb tu amb tot el poema i m'ha semblat d'una saviesa admirable, una abraçada forta de


    Vicent.

    ResponElimina
  3. Anònim26/7/11

    Ara faré d'home del temps: es confirma l'arribada de clarianes després d'un període de borrasques. El sol s'acabarà imposant, i amb ell tornaran les temperatures agradables. Et felicito! Només un petit comentari lingüístic: "doncs" no té sentit causal en català. "Se'n va anar, doncs ja havia acabat la feina" hauria de ser "...ja que/perquè...". I un suggeriment: perquè no proves de treure múscul i fer un sonet? Encara que sigui com a exercici...Una abraçada.

    Joan B.

    ResponElimina
  4. Crec que amb el comentari tan encertat d'en Vicent i amb el d'en Joan B., ja està tot dit. Si els teus poemes m'agraden, aquest m'ha robat el cor.

    Crec que pots guanyar malgrat la competència que hi pugui haver. No hi entenc gaire amb premis, perquè no m'hi he presentat.

    Una abraçada de tot cor!! SORT!!!

    ResponElimina
  5. Gràcies per aquestes paraules que arriben tant endins. Una abraçada!

    ResponElimina
  6. very impressive! :)

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....