Sota la blava infinitud m’acotxo
mentre inspiro profunda,
lentament,
des del silenci…
-
No vull
despertar les busques del rellotge-
I sento la pau, la del
fons, la que s’apropa als misteris.
M’agradaria tant poder
retenir aquest conhort a la pell
però és tan voluble cada
instant !
Se’n va , - com
tot, com tothom -
mentre els ulls se’m
tanquen
volent allargar el record…
“ i a cada poema intento posar ordre al Pensament “
2013©Joan abellaneda
Poses ordre al pensament com es posa ordre a una prestatgeria de llibres. Bona tornada!
ResponEliminagràcies helena !
EliminaAquesta pau interior que reflecteix el teu poema serà la que t'ajudarà a allargar el record de la blava infinitud que ha calat tan fons en tu, i com no, poeta, si tens la sensibilitat a flor de pell!
ResponEliminaFELICITAT JOAN!!!
Bona tornada i preparat per tornar a versejar i treballar, és clar!
Una abraçada, encara estiuenca.
Núria Niubó
moltes gràcies núria, una abraçada també per a tu
Elimina;-)
Escriure, ja siguin poemes o prosa és una de les millors maneres de posar ordre als pensaments... I als sentiments i tot.
ResponEliminaBona tornada de vacances, Joan!
Jo, Joan, també escric per posar ordre al meu pensament, si no ho féra enfolliria i moriria, ho he escrit moltes vegades i crec que ningú no s'ho creu, excepte tu, Joan, i dir-te una altra cosa, mira, jo tenia de vegades, fa molts anys la sensació de que quan acabava la meua jornada laboral tot estava perfecte, però eren uns segons, que després he vist allargats en la meua vida, però sempre que els hi sent necessite sentir l'efecte contrari, la dedicació, la suor, el treball, etc. És com un contrapés que ens va sentir-nos vius.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Jo també escric per posar ordre a la vida, per entendre aquests instants fugissers i conservar-los. M'agrada molt quan diu: I sento la pau, la del fons, la que s’apropa als misteris. És la pau que reconforta el cor. Ben tornat, Joan!
ResponEliminaFins aquí m'arriba la pau i el silenci, que transmet aquest cel tan blau...Em sembla que els meus pensaments estan una mica desordenats, suposo que és com un sigui, jo és que soc una mica desordenada, però dintre d'un ordre...
ResponEliminaPetonets, Joan.
Tornes inspirat i amb molta força en aquest poema tan bell.
ResponEliminaJa veig, i me'n alegro, que les vacances han sigut profitoses!
Una abraçada!
No todo es fácil lo que se pretende, un abrazo.
ResponEliminavisca en Joan i les seves paraules...que no són focs d'artifici......Sinó l'expressió ferma del seu pensament més genuí i pur....
ResponEliminaGRÀCIES per recordar-te de nosaltres....
Bon retorn!!!
Sota aquesta blava infinitud, esvoletego amb les meves ales tenyides del seu color, acotxant-me amb els teus versos.
ResponEliminaUn bon retorn, Joan.
tot i que a tots ja us he respost pel vostre correu particular, vull que quedi aquí constància de la meva gratitud pel vostre contacte sempre tan amable i tan proper
ResponEliminaabraçades grans per tots i totes.
gracias mari, también a ti !
Fins aviat . joan ;-)
"No vull despertar les busques del rellotge". Quin pensament tan meravellós! Desig impossible, però tant se val, el que compta és haver-lo pensat en aquest període de repòs del que ens vens enfortit i amb un entusiasme nou.
ResponEliminaUna abraçada ben forta
Aurora