BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

2 de des. 2013

RESSENYA LLIBRE AL WEB DE L' ARC



«A l'altre costat del mirall»
(poemes per sobreviure...) Joan Abellaneda i Fernàndez 

 

que com el pots comprar dius ?  Doncs hi ha dos camins principals que porten al mirall :

1. Si el vols en format e-book ( els que sou de fora de Catalunya o de Spain per exemple és una bona opció ! ) , per 2 euros te'l pots descarregar directament a través del web de BUBOK .

2. Si el vols en paper, recorda que ho tens ben explicat al bloc del llibre tan si el vols directament com a través meu( dedicat, rentat i perfumat ).

 

TASTET DEL PRÒLEG

  De la Natura, la primera part del poemari, gaudi estètic, ens introdueix en la senzillesa i en l'essència de la realitat existent. El mirall es converteix en una porta oberta a un espai aparentment (in)transcendent:
Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les finestres, trapella.



          El poeta reflexiona sobre una natura vivencial i juganera, en la qual —com en la filosofia pura de Kant—, impera la necessitat sobre la finalitat:

Cansat, en un badall que tanca els ulls,
l'horitzó s'empassa la immensa blavor
mentre grinyolen tramoies
al vell firmament.


          De l'eròtica i de l'amor, la segona part del poemari, ens mostra el vessant més íntim —confidencial i prohibit— del poeta. El mirall es converteix en un forat secret. I la lectura dels poemes ens fa sentir —ser-ne— còmplices:

Per un forat voldria veure com et busques amb les mans
a l'entrecuix els teus llavis, humitejats de passió,
i els dibuixes, resseguint-los, donant entrada al plaer.


          Els miralls, és clar, continuen presents:

Emmirallant-nos en cada carícia,
resseguim els límits amb dits experts
i allisem la seda i el vellut, amorosits.


          Del desconsol i l'esperança, la tercera i última part del poemari, ens retorna a la llàgrima primigènia i silenciosa, tancant el cercle. Ja sabem que són els miralls els que ens observen i no nosaltres a ells:

I a l'aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit,
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls del mirall.


          El mirall, ara, és capaç de desvestir-nos i mostrar-nos tal com som en realitat, nus, adoptant un paper decisiu:

Quan el mirall del poeta,
més enllà de l'últim punt,
et mostra l'ànima nua
i et bull la vida per dins.

—No, no es pot explicar—


          No, no tindria cap sentit escriure poesia. Sense sentiment, sense emoció, sense intensitat, sense confidències, sense passió... no tindria ni sentit ni credibilitat. Lector, lectora, atureu-vos; ara sí. El mirall està davant vostre. Jo, també, ja he creuat la línia divisòria:

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.


Toni Arencón i Arias
Sant Esteve de Guialbes, Novembre de 2013

8 comentaris:

  1. Un fantàstic pròleg, el del Toni...
    I és veritat, sense tot aquest reguitzell d'emocions i sentiments, no hi hauria gaire poesia. L'altre costat del mirall sembla un lloc agradable per fer-hi estada...
    Petonets, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies m roser, potser en 15 dies el tindràs entre les mans !! petonets ben graans !! ;-)

      Elimina
  2. Aquest llibre fa més que bona pinta.
    A per ell!
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;-) en quinze dies el tindràs dedicat i perfumat, recorda !! ;-)

      Elimina
  3. Que gustillo ese libro de poemas, felicidades de nuevo Joan, un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias mari, un besito !! ;-) A los que estais lejos, si usais libro electrònico hay la posibilidad de obtenerlo en formato e-book-pdf por sólo 2 euros !!
      des de la pàgina web de bubok : http://www.bubok.es/libros/229395/A-laltre-costat-del-mirall-poemes-per-sobreviure

      Elimina
  4. Fregar l'altre costat del mirall és el que fem tots els qui escrivim i malauradament no som creïbles pels normòpates, que ens menystenen, però nosaltres arribem sempre al final i de vegades fins a l'altra cara de l'espill, segueix mestre!

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Vicent !! una forta abraçada !! ;-)

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....