Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Doncs no té mala pinta, sembla que eixim nosaltres els valencians també eh? Està bé, ja el tindrem en comptes.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
sí Vicent, sempre és bo anar coneixent noves fonts d'informació
Eliminasalutacions ;-)
Bona troballa, Joan.
ResponEliminaHem de tenir els ulls ben oberts i saber triar.
Aferradetes! :)
aferradetes, Sa lluna !! ;-)
EliminaSembla interessant, vaig a llegir-lo en calma.
ResponEliminaGràcies per donar-lo a conèixer!
perfecte Glòria, ja saps que és un plaer compartir ! ;-)
EliminaAmigo Juan, paso a desearte una Felices Fiestas!! Y que el año entrante sea de bendiciones, que no falte la luz en tu camino.
ResponEliminaAbrazos y buen fin de semana.
gracias Betty, igualmente te deseo una feliz Navidad y un año Nuevo lleno de ilusiones !
Eliminaun abrazo !
joan