Vinc del Món dels Infants I

I.lustració cedida per : Jaume Bosch

I

Tot sovint m’enfilo als arbres

i, saltant per les capçades,

em deixo dur per les brises

viatjant pels munts i les valls.

I , tot baixant les parpelles,

dibuixo el món dels meus somnis

on les flors són llepolies

i es fan petons de colors.

I quan el vent em fa empentes

em giro i , alçant els braços,

contracorrent corro i crido :

-          M’agrada la llibertat !

II

Tot sovint em pujo als núvols

i , saltant de l’un a l’altre,

espero que surti la lluna

perquè em parli dels estels.

I quan la son ja m’abraça ,

sota els llençols m’arrauleixo,

servant els petons de la mare

que em mediquen de les pors.

I m’endinso al món dels somnis

on volo, com les gavines,

i allà visc mil aventures

viatjant per tot l’infinit.

ps.- poema dedicat a tots els infants, de cos i/o esperit,

 i especialment a les meves nebodetes: Mireia i Mariona.

2013 @joan abellaneda