BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

13 de maig 2014

Ressons de la mar


MAR(es)M(e)UNTANYA


Ressò de la mar
-la mar-
que duu tants records
-records-
d’escuma i de joia,
de plors i de sal
  -records…
Ressons de la mar
que venen i van.

[ I quan t’arriba
que res és tot
i tot és res…
Quanta grandesa la vida,
quanta misèria ! ]

Si creixen les boires
per què no bufar?
-bufem-
Podem treure pit,
ara és el moment.
Si el cel és al cor
s’ofega la pena
i enllà la carena
potser hi ha l’amor
- amor…

[ Quanta misèria la vida,
quanta grandesa ! ]

2014@joan abellaneda


24 comentaris:

  1. Quanta misèria la vida
    quanta grandesa!

    Quanta raó que tens... aquest poema m'agrada molt, amb el ritme que té i aquestes repeticions de paraules tant ben trobades.

    Si trobes l'amor
    d'enllà la carena
    assenyala'm el cel
    amb núvols de seda.

    Si trobes l'amor
    pujaré camins
    vessaré carenes.
    Els peus se n'hi van
    l'amor
    les mans s'hi apropen
    l'amor
    i els dits insegurs
    l'amor
    que de poc el toquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Carme per la teva aportació al poema, és un regalet per mi !
      una abraçadeta ! ;-)

      Elimina
  2. Así es la miseria y la grandeza del mar.
    Bonito poema Joan, un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. muchas gracias Mari, abrazos y buen finde ! ;-)

      Elimina
  3. Quanta grandesa, aquest poema, Joan...! La seva musicalitat és com les ones del mar, que van i venen...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse ! una abraçadeta ! ;-)

      Elimina
  4. M'agrada molt, perquè té molta musicalitat, podria ser perfectament la lletra d'una cançó...Sento el ressò del mar!
    Petonets, Joan.

    ResponElimina
  5. La vida, com tu dius molt acuradament, és grandesa i misèria, grandesa quan veiem que estem condemnats a viure i a morir i misèria quan l'amor se'ns fuig i pensem que som com mixtos que se'n van i la seua llum és efímera com un segon, com l'instant en que encenem la cigarreta.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. grandesa i misèria, la cara i la creu, ens ha tocat viure en la dicotomia contínua... complicada és la vida, amic Vicent !

      abraçades ;-)

      Elimina
  6. Un poema amb molt de ritme, molt musical. I molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Glòria per la teva visita i comentari
      ;-)

      Elimina
  7. Un poema molt bonic dels que et fa parar a pensar mentre gaudeixes llegint-lo, no és per passar de llarg.
    Com sempre, molt bé Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Gemma i aprofito per felicitar-te pel teu sant, se'm va passar !!! ;-)

      Elimina
  8. 3A serramià i samsó17/5/14

    el mar és la cara visible d ela vida que ens acull i alhora ens amenaça.....
    Endavant, Joan..
    Segueix navegant....SEMPRE....

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí Tresa, seguirem navegant i espero veure't també a tu per alta mar !! ;-)

      Elimina
  9. Entre el grotesc i el sublim. A mi també m'agrada molt!

    ResponElimina
  10. quina grandesa la vida quan tot és res i res és tot, estimat Joan, un paler llegir-te, una abraçada

    ResponElimina
  11. Amic, et llueixes. Un poema prciós i ple de vida.
    Encantat sempre de llegir-te company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MOLTES GRÀCIES GABRIEL ! ETS UN CRAK ! ;-)

      Elimina
  12. En aquest poema sembla que es vegi i se senti el vaivé del mar, de la vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MOLTES GRÀCIES SÍLVIA, UNA ABRAÇADA ! ;-)

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....