VERSOS DES DEL MIRALL

I
Em dic Joan Abellaneda
i , ara mateix, potser no sóc aquí
doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc.
Us ho he de confessar, als qui em creieu conèixer,
tan sols sóc la imitació d’aquell qui penseu que sóc,
d’aquell qui espereu que sigui…

II
I si em voleu descobrir, busqueu dins el meu mirall
doncs aquest, no sap mentir
quan m’aguanta la mirada, mentre s’obre l’escenari
on campen les meves pors i actuen les meves vergonyes
amb un públic entregat, que s’empassa les mentides.

III
Sovint, abans que pugi el teló, tanco els ulls
i , amb l’alè, obro finestres dins l’espill difuminat.
Però avui tampoc m’he trobat,
potser neix dels meus ulls aquesta boira…
A voltes, corprès per l’angoixa, trenco els murs de vidre
però darrere, no hi ha res.
Potser cal buscar més enllà…Demà , potser.

IV
Avui, estic cansat, millor marxar.
Potser no plou i sóc jo; que , sense adonar-me, ploro…

MÚSICA DE VERDI ( Recomana Toni )

Un bon amic m'ha recomanat aquest enllaç a la música de Verdi, venint d'una persona culta com ell no puc més que compartir-lo amb tots vosaltres.


" Dos acotaciones:    

                              1) Es el coro del Metropolitan House de New York
                              2) Fijate desde que posición cantan algunos integrantes, extraordinario!


Comentario de una corista de ópera española:  

En la escena, tal vez más bella de la ópera, los hebreos esclavizados están de rodillas a orillas del Eufrates, en Babilonia, como dice el salmo; su oración fervorosa, su anhelo de libertad, la añoranza de la patria lejana se condensan en la inolvidable escena coral de «Va pensiero sull'ali dórate». DE VERDI "

NABUCO

CEC D'AMOR, ET LLEGEIXO ELS LLAVIS...

Cec d’amor, et llegeixo els llavis , tremolosos, amb el tou dels dits
envinats per emocions que temia oblidades,
mentre els arrenco el perfum i me l’enduc al meu món.

Cec d’amor, et llegeixo els llavis i només ansio que obrir-los
amb la mateixa il.lusió que obrí els llibres d’infantesa, una vegada i una altra.
Cec de perfum, d’il.lusió i de fantasies
emprenc la teva descoberta, amb determinació.

Cec d’amor, sento amb claredat el teu respir tremolós
quan entro als teus llavis per fer entrega del meu desig.
I , junts, unim forces per deixar-nos vèncer,
per sentir-nos desarmats en mans de l’irracional.

Cecs d’amor, ens llegim per dins en veu alta.
I tu m’escoltes i jo t’escolto, mentre ens mosseguem els llavis
per trobar en el silenci l’essència suprema de la nostra felicitat.
I des de la tendresa, el respecte i la gratitud fem el nostre jóc d’amor
sota una pluja d’estels, castell de focs del nostre goig.