Amb l’extingida convicció de l’ermità,
embafat pel greix dels pensaments inútils,
cerco llunyans silencis en munts enyorats.
Rere l’instint, torno a llaurar camins abandonats,
amb l’erràtica raó convalescent encara,
d’aquestes tendres ferides que no vull pas amagar,
conscient que la pròpia memòria em voldrà traïr.
Tard o d’hora , ho farà…
Camino doncs, aquesta vegada a peu nu
i em poso les ulleres de prop
doncs vull distingir els detalls, de l’ara i l’ aquí.
Em pregunto quants presents m’hauré perdut
somiant a ple sol amb les pupil.les tancades.
I amb calma serena, ressegueixo , amb el cor dels dits,
coneguts paratges que, de sobte, se’m fan estranys.
I de nou, m’il.lusiono…
He malbaratat massa temps pintant paisatges idíl.lics,
badant amb el batec immortal dels estels,
embriagant-me amb elixirs de la Terra Promesa,
i a la fi, me n’he anat al llit amb les frustracions.
Ara sé que el futur xucla la sang del present
i l’intento ignorar, amb remordiments encara…
Però al mirall li dic:
- ja no vull valer per dos, ni morir dues vegades !
I el passat ? – em direu. El conec, és clar,
i el noto sota la pell quan em poso per abric els vells records.
Però el seu escalf m’afebleix, em desorienta sovint
i m’arrossega més enllà de les fosques obagues.
Ara sé , també, que no es pot viure dels records en soledat,
millor guardar-los al bagul de les golfes fugint dels seus planys…
Per mirar enrere , estàtua de sal és Edit.
Ja tornarem , en companyia.
No vull passats ni futurs ,
necessito passar fred per no oblidar que visc encara…
Si em refredo , em faré infusions calentes
amb aromes de present i un bon rajoli de passió.
És així com vull reconquerir els límits del meu cos
i gaudir , amb l’ànima nua, de la pell suau de l’albada.
No vull passats ni futurs , és per això que canto…
paraules que manifesten aquesta lluita aferrissada....que és la vida!!
ResponEliminaMentre lluitem, estem VIVINT.
Volem continuar LLUITANT... per continuar...VIVINT....
Visca, Joan!!...bravo!!