BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

25 de nov. 2011

És per això que canto....



Amb l’extingida convicció de l’ermità,
embafat pel greix dels pensaments inútils,
cerco llunyans silencis en munts enyorats.

Rere l’instint, torno a llaurar camins abandonats,
amb l’erràtica raó convalescent encara,
 d’aquestes tendres ferides que no vull pas amagar,
conscient  que la pròpia memòria em voldrà traïr.
                                                 Tard  o d’hora , ho farà…

Camino doncs, aquesta vegada a peu nu
i em poso les ulleres de prop
doncs vull distingir els detalls, de l’ara i l’ aquí.
Em pregunto quants presents m’hauré perdut
somiant a ple sol amb les pupil.les tancades.
I amb calma serena, ressegueixo , amb el cor dels dits,
coneguts paratges que,  de sobte, se’m fan estranys.
                                                                  I de nou, m’il.lusiono…

He malbaratat massa temps pintant paisatges idíl.lics,
badant amb el batec immortal dels estels,
embriagant-me amb  elixirs  de la Terra Promesa,
i a la fi, me n’he anat al llit amb les frustracions.

Ara sé que el futur  xucla la sang  del present
i l’intento ignorar, amb remordiments encara…
Però al mirall li dic:
                             - ja no vull valer per dos, ni morir dues vegades !


I el passat ? – em direu. El conec, és clar,
i el noto sota la pell quan em poso per abric els vells records.
Però el seu escalf m’afebleix, em desorienta sovint
i m’arrossega  més enllà de les fosques obagues.

Ara sé , també, que no es pot viure dels records en soledat,
millor guardar-los al bagul de les golfes fugint dels  seus planys…
Per mirar enrere , estàtua de sal és Edit.
                                                         Ja tornarem , en companyia.


No vull passats ni futurs ,  
necessito passar fred per no oblidar que visc encara…
Si em refredo , em faré infusions calentes
amb aromes de present i un bon rajoli de passió.
És així com vull reconquerir els límits del meu cos
i gaudir , amb l’ànima nua,  de la pell suau de l’albada.

                              No vull passats ni futurs , és per això que canto…

1 comentari:

  1. 3A serramià i sasmó29/11/11

    paraules que manifesten aquesta lluita aferrissada....que és la vida!!
    Mentre lluitem, estem VIVINT.
    Volem continuar LLUITANT... per continuar...VIVINT....
    Visca, Joan!!...bravo!!

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....