BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

26 de nov. 2011

EL PUTO CÀNCER




I
La teva por  és ara la meva ràbia.
Ràbia, sí; tinc ràbia
per no tenir l’amagatall on puguis defugir el dolor,
per no tenir les paraules que voldries sentir.

II
Ràbia, tinc ràbia
per sentir-me dolorit i amagar-t’ho,
perquè tinc por per tu,
perquè voldria plorar a la teva espatlla, però m’empasso els sanglots.
Tinc ràbia, sí.

I si tingués les urpes dels predadors
t’esquinçaria les sofrences,
però jo també sóc botí.
I, sí ; tinc ràbia.
Una ràbia que m’esquerda per dins
quan et presentes  al meu judici.

III
Ràbia,  per trencar-me en aquest poema.
Ràbia, per saber-me dèbil i trair-te.
Ràbia, per no ser digne de la teva fe.
Ràbia, ràbia, ràbia…

IV
Però ara sóc amb tu
i et miro als ulls, sense llavis;
i t’ho dic tot.
Si vols el meu braç,
t’acompanyaré en aquest camí incert
on t’ha dut  la profecia.

V
Si tu poses el cor, jo posaré la sang.    
Quan vegis davant  la foscor; si cal, tiraré del sol
i quan sentis la feblesa, et daré suaus somriures.
                                           
Si tu poses l’horitzó, jo el pintaré de verd.





12 comentaris:

  1. Dons res de rabia Joan i si molta força per plantar cara, jo tinc una amiga meva lluitant des de fa un any i es una gran batalla perquè no li donaven mes de tres mesos,el tenia molt estes, però buscant alternatives esta lluitant i feliç i sobretot abrigada per tots nosaltres.

    M' agradat el poema,les paraules precioses i els sentiments immensos, i no et trenquis mai perque l' unica lluita que es perd es aquella que s' abandona.

    Molta força

    ResponElimina
  2. Joan, com diu l’amiga Marta, la ràbia no hi té lloc en aquest indret. Seràs el que vulguis ser, pensant que el destí és savi i ens porta pel camí adient.
    Gràcies per pintar de verd l’horitzó, per qui necessiti aquest color. Tots hem d’escollir i anar per allà on el cor ens diu.

    Una abraçada de papallona blava amb les meves ales de paraules.

    ResponElimina
  3. Un poema magnífic!! Trist, desesperant... però amb la força per combatre'l.

    Me l'aplico!!

    Una abraçada, Joan

    ResponElimina


  4. El cancer con sólo nombrarlo ya hiere el alma de cualquier ser humano aún sin haber tenido contacto con este enemigo tan cruel...

    Un placer encontrar sus huellas en uno de mis jardines, sera siempre bien recibido y yo haré lo propio.

    Un abrazo amigo y un hermoso fin de semana!!

    María deel Carmen



    ResponElimina
  5. Amigo, tu poema me ha llegado al alma, me ha puesto los pelos de punta y la piel de gallina por como has recitado tus versos.

    Hay que sacar fuerzas para vencer al cáncer, y no perder las esperanzas, hoy en día, hay muchos medios para combatirlo si se coge a tiempo, y aunque nos asuste la palabra cáncer, no todo puede estar perdido ya que la mayoría de casos tiene cura cuando se coge a tiempo.

    Un abrazo lleno de energía.

    Voy a poner de seguidor tu blog y enlazarte en mi lista de blogs, no quiero perder tu huella.

    ResponElimina
  6. Acabo de comprobar que tenía tu blog puesto como seguidor y enlazado en mi lista.

    ResponElimina
  7. Hola Joan. És un poema colpidor. Entenc que algú proper a tu està passant aquest tràngol. Mira, jo en vaig tenir un, de càncer, i et puc dir que quan estàs malalt et tornes vulnerable físicament però et fas fort emocionalment, si tens gent- amics, família- al voltant que t'estimen. Et ben juro que un malalt beu la força de l'estima dels seus, i així pot aguantar i fer-se valent. No fingeixis emocions que no tens davant un malalt: ho capten tot. Si ell nota la teva estima,és el més gran i bo que li pots donar. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tots i totes, als que ja us he visitat al blog i a la maria teresa i la sílvia per les seves paraules de suport

    abraçades
    joan

    ResponElimina
  9. Anònim28/11/11

    El dolor al cor i la impotència en sentir el sofriment de qui estimem, es manifesta dins nostre i ha d'esclatar, com el teu preciós poema, carregat de ràbia, de plors interiors... però l'amor és poderós i dóna forces per compartir aquest magnífic horitzó que tu pintaràs de verd.
    Què afortunada és la persona que t'estimes tant!
    Una abraçada,
    Núria Niubó de RC

    ResponElimina
  10. 3A serramià i samsó29/11/11

    compartir el dolor, compartir l'esperança, compartir l'amor...
    Aquest és l'únic camí....Sembrar de llum, amb la llum de les paraules, aquesta foscor tan, tan intensa:
    felicitats, joan...

    ResponElimina
  11. Què la ràbia és transformi en força!.
    Un poema colpidor, que dibuixa un paisatge d'emocions intenses i alhora pintes un horitzo verd.., quan amor!.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....