I
Somio amb els meus llavis, desfent-se a la teva boca,
delicadament,
llepant el meu desig sense saciar-me.
Somio amb la trobada dels nostres petons,
entre llençols de seda.
II
Visc embriagat en la follia del deliri,
embogit per l’anhel dels teus llavis de gelatina.
M’abillaré de Quixot, si cal,
i lluitaré contra les pors gegantesques,
ja res no em fa por.
III
Abans, prefereixo el turment cruel de les ferides
que guardar dol a la pròpia tomba.
Un poema que destil·la sensualitat extrema... Ho fas bé, Joan, però ja ho saps. Bon cap de setmana
ResponEliminaUn poema sexual que atormenta el perder el amor.
ResponEliminaFeliz semana Joan
Un poema que regalima gelatina...
ResponEliminaDes del far amb pluja.
onatge
Desfer-se amb la bellesa i el gaudi de l'amor fins l'infinit, i com tu dius mai sadollat o satisfet, un gran poema, que regalima sensualitat i abundància.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Tots ens hem d’abillar de valenta bravesa en molts moments de la vida, doncs la por mai ens hauria de vèncer. Millor deixar el dol per un altre dia.
ResponEliminaUna abraçada i un bon cap de setmana, i que la pluja continuï mullant el teu blog de nous poemes.