ÉS LLARGA PERÒ VAL MOLT LA PENA !!
UNA PEL.LÍCULA QUE TRENCA ESQUEMES I QUE CONVIDA A LA REFLEXIÓ SOBRE EL MODEL D'ESCOLA QUE TENIM AL S. XXI, D'ON VENIM I ON PODRÍEM ANAR... PER QUÈ NO ?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
NA.- Sovint, en voler arrencar les plantes bruscament, les arrels queden a terra. I Sí, sento la veu que parla aquesta llengua ... -
I Em dic Joan Abellaneda i , ara mateix, potser no sóc aquí doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc. Us ho he de confessar, a... -
No sé què ho fa… Que en mirar per la finestra em trobi el dia de cara, quan a la meva cambra ja fa estona que és de nit i el fred m’acovard... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
L'escola, Joan, és una mica el reflex de la realitat que ens envolta, ens manca la figura del Pare i l'hem perduda també al professor, jo me'n recorde quan jo hi anava que ser professor era quelcom gairebé màgic, era com ser un polític o similar, ni tant ni tan poc, una mica en el terme mig és on estaria la perfecció, o el millor possible, ni que ens esbatussaren ni que esbatussàrem als profes.
ResponEliminaUna forta abraçada i ara vaig al següent article, el poema.
Vicent