I
Sento a la llunyania
la remor de les onades
que trenquen a l’escullera…
Sento com es transforma en lament ;
lament cadenciós,
amb veu pregona,
que voleia fins el meu silenci…
Voleia i em llepa el pensament, el cor i els
budells;
em pessiga, em mossega i em colpeja
volent abraçar-me fortament per dins.
II
Sento a la forària
la remor de sentiments
que em xiuxiueja el teu nom, delicadament,
mentre em desperta el record d’aquells estius de
somni ;
de mans entrellaçades, de carícies,
d’espurnes als ulls…
Els mateixos ulls que encara reflexen la petja del teu vaixell ,
on ara es condensa el meu enyor
i et plora,
plora per mi; per nosaltres, plora.
III
Es per això que em despullo,
corro cap a la cala
per llençar-me als teus braços .
Com un adolescent enjogassat
no miro si esquitxo ni si hi ha onades,
no m’importa si l’aigua és freda
ni tan sols si hi ha horitzó.
I nedo per trobar-te,
nedo, nedo…
M’estimo més morir ofegat
que ser nàufrag fora el mar.
Els que tenim el mar aprop sabem què pot arribar a significar per nosaltres, aquests diàlegs muts que sempre ens tornen amb una resposta, en forma d,onada, de brisa, de calfred.
ResponEliminaÉs un privilegi tenir-lo tan a prop...
Una abraçada poeta
"M’estimo més morir ofegat
ResponEliminaque ser nàufrag fora el mar", molt bon final.
Ara que conec els teus poemes, Passaré per aquí a llegir-te Joan.
ResponEliminaEm quedo amb aquest amor de mar... apassionat i feliç.
Gràcies!
La remor de les ones, voleia sobre el tu silenci, mentre t'espurnegen els ulls amb reflex d'enyors...
ResponEliminaPetons.
Sí, un poema preciós amb paraules precises i situades on s'escau.
ResponEliminaPrimerament Joan haig de dir-te que no s'actualitzen els teus escrits i poemes, i comentant-te et diré que morir per l'estimada és un acte de valentia que no de temeritat, del cert sé que si no som capaços de morir pel que estimem no podem, i dic no podem viure.
ResponEliminaVicent