Penso
i ,mentre escric, ( em ) sacsejo els sentiments
tot buscant entre les engrunes
el sentit de la ( meva) vida.
És per això que escric,
per sobreviure.
Pur egotisme !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ... -
Amb fermesa , enllaçàrem les mirades i alçàrem les mans, orgullosos de mostrar-li al món aquesta certesa del sentir Cat... -
“ A voltes ho veig tot tan clar que tinc por de quedar encegat “ 2013©Joan abellaneda A la platja infinita em desperto ... -
Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes, em vaig despullar davant la lluna, que veient els meus fatics, em parlà: - No t’adon...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Escriure per sobreviure, és ben bé així, Joan! No deixis mai de sacsejar sentiments. Petons
ResponEliminaJo també escric per sobreviure i és per això que com a home al que li cal un discurs estime tant la llibertat i la democràcia i el poder escriure i publicar, i per què no Internet i la possibilitat de publicar directament sense intermediaris i lliurement.
ResponEliminaUna abraçada d'home a home de discurs
Vicent
Penso que escriure ajuda, però em costa pensar que només es faci per sobreviure( sentimentalment), potser cal ampliar horitzons...Sinó, com es sobreviu si un dia les muses passen de llarg???
ResponEliminaPetonets.
Doncs, sí jo també escric amb sensació que ho faig per sobreviure... no és cert en el 100% de vegades que escric però sí que és cert molt sovint.
ResponEliminaM Roser, si realment necessites escriure per sobreviure, les muses no et fallen, o si et fallen tu ni te n'adones i escrius i escrius encara que siguin bestieses...
Bona pensada, Joan. Sota la capçalera de les meves ales hi vaig posar una frase que no pare de córrer, on tots hi podeu veure que diu: Escriure és viure, llegir és descobrir.
ResponEliminaAbraçades sense egoismes.
Ocupar la mente escribiendo es sobrevivir.
ResponEliminaUn abrazo
Al cap i a la fi, ets el més important després de tu mateix. Escriu, que en la tinta ets tatuatge i tatuador.
ResponElimina:*
Sobreviure escrivint sempre amb les teves tan bones paraules ha d'omplir.
ResponEliminaUna abraçada.
Jo crec que és tan egotisme com una mica de generositat pels altres, ganes de fer feliç.
ResponEliminaPer parlar d'un mateix no cal pas el poema.
Es egoisme i una necessitat. Absoluta.
ResponEliminagràcies a tots i totes pels vostres últims comentaris, tots m'enriqueixen i m'ajuden a seguir aquesta recerca... i segurament teniu raó els que dieu que també hi ha una part de generositat en el fet d'escriure...
ResponEliminaperdoneu que no us respongui un a un però és que he anat una mica " pillat" de temps... això crec que també és bo per mi... :-)
qui sap potser us hauré de " veure" més de tant en tant
una abraçadeta i fins aviat
joan
Curt però intens!!!!! M'encanten aquestes esquitxades que mullen les reflexons i els sentiments.
ResponEliminamoltes gràcies maria teresa !!!
Eliminaun petonet
joan
El fet d'escriure d'un mateix implica també la generositat del lliurament d'aquesta part tan íntima que és el "jo sentiment".
ResponEliminaHi ha gent que ho sap fer tan bé que, els que no, ens sentim identificats amb la seva forma de dir.
Gràcies per compartir la teva recerca!
Aferrades.
gràcies sa lluna per les teves paraules tan i tan boniques. Tu també saps expressar el teu jo eh !! :-)
Eliminaabraçadetes !
joan