Vessa el néctar
Lentament,
Espès,
Del calze lluent,
Mentre llengües
Deloroses
Entre batecs
arrítmics
S’allargassen
Per caçar la seva
essència.
El món
S’ha aturat
Per nosaltres sols
Només
Tu i jo
I els nostres
desitjos.
I aliens a les
mirades,
( Ja fa temps que vam córrer
Les cortines,
Perquè l’amor no s’amaga )
Ens acaronem per dins
I ens buidem alhora
I ens diem
Que ens estimem
Amb la Mirada
-Abraçant-nos-
Amb els llavis
-resseguint-nos-
Amb la pell
-recargolant-nos-
Perquè l’amor
Es beu
S’assaboreix
Es llepa i es menja
S’acaricia
S’abraça i se sent
Es regala i es cuida
Es recorda
Es gaudeix
Es perd i es retroba.
Perquè l’amor no es
fa
Ni es destrueix,
Es transforma
( Eternament ).
Proposo, per a la propera, llegir-lo a dos veus ;)
ResponEliminaBo, sigues bo ;)
ostres montse, això estaria moooolt bé, o sigui que m'ho apunto !!
Eliminagràcies !!! :-) petons !
Estic completament convençut de que l'amor no es fa ni es destrueix, a l'igual que la matèria i l'energia, és més tenim del costat d'aquesta afirmació a Freud, el maleït Freud qui deia que cada sentiment que hem provat ja queda irremissiblement dins de nosaltres i mai no es pot esborrar.
ResponEliminaUna abraçada d'amistat des de València
Vicent
gràcies vicent per la teva aportació i molt interessant i cert això del Freud !
Eliminaabraçades !
Passió, tendresa i força.
ResponEliminaEmocionant i ple d'artesania.
Una abraçada.
gràcies gabriel, ets molt generós amb la teva valoració
Eliminauna abraçada !
Delicat i ple de sentiment!
ResponEliminaUna abraçada
Gemma
gràcies gemma, celebro que t'agradi
Eliminafins aviat !
Moltes gràcies Joan pel teu comentari al meu poema ARRIBAR AL LÍMIT.
EliminaCasos com aquest t’omplen de tristesa i de ràbia.
Es terrible veure el dia a dia que ha de viure aquest noi i tants i tants d’altres que formen part de les nostres vides quotidianes, quan hi ha tants maleïts personatges arreu de qualsevol país, inhumans per naturalesa i que la seva bandera és la crueltat, “perquè patir pels altres si a mi no em falta de rés i visc la mar de bé”. La indiferència que tenen a tot i a tothom, no es pot mesurar amb paraules!!!
Una abraçada.
Gemma
Cuanta intensidad, amor y pasion en este hermoso poema, me gusto, un placer leerte.
ResponEliminaAbrazos.
muchas gracias Betty, qque amable eres !!
Eliminaun abrazo ! y hasta pronto.
Sensualitat a flor de pell!
ResponEliminagracies Glòria, a flor de pell és a on s'assaboreixen les sensacions amb més intensitat
Eliminauna abraçada !
Selecte és l'amor perquè hi trobem tots els desitjos, com selecta és la forma en què ho descrius. Un poema molt sensual, Joan!
ResponEliminaAferrades.
moltes gràcies sa lluna per la teva valoració
Eliminauna abraçada selecta per a tu !
:-)
Quina explosió d'erotisme, Joan! Com el castell de focs de dalt ;)
ResponEliminaM'agrada molt quan dius que l'amor es transforma eternament.
moltes gràcies sílvia, celebro molt que t'agradi. :-)
ResponEliminauna abraçadeta !
Ple d'un súbtil sensualitat
ResponEliminamoltes gràcies Roser ! Benvinguda al bloc ;-)
ResponElimina