A cada nou vers
desenfarfega el poeta
les xarxes del
pensament
amb la paciència
que li regala la
pressura del retorn.
S’estima tant la
immensitat !
A cada nou poema
desendreça el poeta
els mots del
sentiment.
Intueix que la
felicitat
només es presenta al
límit del caos,
dins l’espontaneïtat
més irracional,
i lluita per
trobar-la.
Necessita tant
estimar !
A cada nova paraula
mor el poeta
per entendre un xic la vida.
Algun dia,
tant s’hi val si viu
o no,
qualcú l’entendrà
i serà renaixença per
un instant …
La felicitat només es presenta al límit del caos, perfecte, ens cal un sotrac, un ensurt per a trobar-la com si estiguérem condemnats a allò roí per trobar allò bo.
ResponEliminaUna abraçada valenciana
Vicent
M'agrada molt la idea que el poeta mor i reneix en cada paraula, en cada poema. Molt bona entrada al 2012+1, joan. Una abraçada!!
ResponEliminaDoncs molt ben explicat... escrivim i és ben bé així mateix!
ResponEliminaM'agrada tal com ho expliques!
Jo també ho sento així.
ResponEliminaBon Poema, Joan, i feliç 2013!
A cada nova lletra
ResponEliminahi ha algú que l'entén
i reneix per molts instants...
Petonets.
Bonitas palabras y reflexiones, saludos Joan
ResponEliminaAlgun dia Joan...ojala asi sea, que algun dia ese renacer del poeta en cada verso, sea comprendido.
ResponEliminaUn abrazo.
gràcies de nou a tots i totes : Vicent, Sílvia, Carme, M Roser, Glòria,i Betty. Ja sabeu que cada visita i comentari vostre és un regal per mi que m'enriqueix
ResponEliminauna abraçadota plena de bons desitjos !!!
joan
Has renascut per un moment en la meua intimitat. Bon any, Joan, és un poema per recordar.
ResponEliminaUna abraçada.
moltes gràcies xavi pel teu amable comentari
ResponEliminabon inici d'any i fins aviat
una abraçada
joan
Em sembla que si ens reconeixem en les paraules del poeta, el poeta ja és una mica més feliç...
ResponEliminaAferrades.
el reconeixement, sentir-se valorat, és una cosa important sobre tot per les persones que no se saben valorar a elles mateixes
ResponEliminauna abraçadota sa lluna !!!
joan