BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

18 d’ag. 2011

Somnis des de la finestra

                                                                                                                        



                                                                                                                         Com imaginar és de franc,
em demano una finestra !



Em demano la finestra del més llunyà dels estels
per poder contemplar, recolzat al seu ampit, fora del temps
la presó on vaig néixer  sense adonar-me’n, i sentir-me alliberat
doncs no renuncio a lavida, car encara lluito per ser comprès.

Em demano   la finestra del darrere de la Lluna
per somiar un nou Paradís que sacsegi els meus designis
i així gosi destapar els baguls plens de rampoines
amarades d’aire rancis que només que arrenquen basques.

Em demano la finestra dels teus ulls, per tancar-los
i  descobrir des de dins a qui estimo en realitat,
sense tels i sense pors ; sense jutges que no poden ser jutjats.

I sí, em demano, la finestra del teu cor
per obrir-la de bat a bat i esperar fins que noves brises
escampin  la gaudiosa música que el mou
i així, sense demanar permís,
                                                                      atrevida,  ens alegri la vida.



8 comentaris:

  1. jo tambe vull una finestra com la teva! un poema preciós!
    una abraçada.

    ResponElimina
  2. teresa serramià19/8/11

    és dels que m'agraden més dels que has escrit..."llunaire"
    ÉS FRESC, MODERN, àgil, dinàmic...transparent!!, (con tu si fa no fa...)una abraçada "enllunada", de felicitats!!

    ResponElimina
  3. M'encanta aquesta finestra... gràcies per compartir-la. Crec que em vendria bé una finestra com aquesta. Saps què? M'imagino l'escala de la fotografia de la lluna, amb una finestra a d'alt... una abraçadeta, Joan!

    ResponElimina
  4. elenam19/8/11

    Un poema preciós, m'encanta la finestra aquesta finestra on gronxem els nostres somnis, aquesta finestra tan necesaria que ens ajuda a respirar i a treuren's la brossa de dins.
    una meravella
    abraçades

    ResponElimina
  5. La vida amb el seu futbol, la poesia, la natura, l'amor, el desig, el gaudi, la literatura, els jocs, ens donen molt per on gratar, i estar feliços, ànim i endavant amb la teua vida, seguirem junts i escriurem plegats per arribar a allò més diví.

    Una forta abraçada

    Vicent.

    ResponElimina
  6. I a mi també m'agrada molt abocar-me a les finestres que els blocaires obriu amb tanta generositat per acollir-hi la mirada del qui passa i, així, compartir trossos de veritats...

    ResponElimina
  7. Sempre m'han encantat les finestres, sobretot les que em permet veure-hi per fora i veure-hi per dins.

    Un poema que sap expressar amb dolçor els sentiments que empenyen, cap a fora i cap a dins.

    Una abraçada que s'ha alliberat de prejudicis.

    ResponElimina
  8. mai he dit que un poema és bonic. Sempre m'ha semblat una frase de compromís. Ves per on, és el pensament que m'ha vingut al cap al llegir aquest poema.

    ( mai es pot dir: d'aquesta aigua no en beuré ... )

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....