Del desencís…
Amb peus desgastats camina aplanant viaranys
entre abocadors de vidres que fereixen enllà del dolor
- miralls de miratges esberlats-
A la determinació.
La voluntat del viure amb mirada clara, dignament,
no permet detura i s’empassa la sang per refer-se
mentre el plor de la ràbia guareix les nafres de la dignitat.
De la renaixença a…
Saluda la llum per l’esquerda del cel en brotar un nou dia
travessant la frescor de la verge rosada que llepa les crostes
i en la màgia de la vida esclaten esperances de colors
- arcs de Sant Martí en mons diminuts-
La il.lusió s’obre pas, floreix i es reencarna eternament
camí de la felicitat desitjada…
El dolor de la ràbia guareix les nafres de la dignitat, és ben cert, un home que pateix per la imperfecció humana té molt de camí fet, de fet és ací on rau la penitència.
ResponEliminaI sempre anirem cap a metes de felicitat que hui ens imaginem impossibles.
Vicent.
"La il.lusió s’obre pas, floreix i es reencarna eternament
ResponEliminacamí de la felicitat desitjada…"
Per anar sembrant, i després de la ventada tornem-hi...
Des del far salut.
onatge
Quina descripció tan magistral...de la vida!!
ResponEliminaAquesta lluita aferrissada..., a vida o mort (mai tan ben dit!!)
Felicitats, joan:
escriu, escriu...,
que és com dir-te ......VIU...viu...viu.........