BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
►
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
2011
(117)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (10)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
Del cel descarreguen les hores i jo vull sortir. Si cal, esbotzaré portes per alliberar-me de la pròpia pell. Sortiré i evi...
-
Tinc disset anys, tres germanes i un inusual problema que he hagut de soportar en silenci per culpa del meu malaltís caràcter introv...
-
Amb mans deleroses alliso la seda blanca sobre la intimitat del teu sexe, perquè preservi el meu desig, com un tresor. T’acaricio el...
Precioses fotografies de la lluna, jo me'n recorde quan anava amb dones, abans de casar-me, és clar, que tenia una amiga a la que li agradava la lluna, era una rampelluda llunàtica, i de tant en tant quan hi havia lluna plena fruïem ambdós amb la sensació d'immensitat que li venia a ella.
ResponEliminaLa lluna eixe sempre gran misteri, malgrat que tres desmanegats hagen arribat a ella.
Vicent.
Precioses imatges, gràcies per les teves paraules. Una abraçada. Misèria Matacoloms
ResponEliminaquè bo vicent perquè després diguin que no hi ha res a fer amb les llunàtiques
ResponEliminai somiadora gràcies a tu per compartir i comentar
una abraçada a tots
j