Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Precioses fotografies de la lluna, jo me'n recorde quan anava amb dones, abans de casar-me, és clar, que tenia una amiga a la que li agradava la lluna, era una rampelluda llunàtica, i de tant en tant quan hi havia lluna plena fruïem ambdós amb la sensació d'immensitat que li venia a ella.
ResponEliminaLa lluna eixe sempre gran misteri, malgrat que tres desmanegats hagen arribat a ella.
Vicent.
Precioses imatges, gràcies per les teves paraules. Una abraçada. Misèria Matacoloms
ResponEliminaquè bo vicent perquè després diguin que no hi ha res a fer amb les llunàtiques
ResponEliminai somiadora gràcies a tu per compartir i comentar
una abraçada a tots
j