Ni tan sols les ombres,
ni el sol que visita els meus ulls,
ni aquest pensament
que massa sovint em tenalla.
Ni aquesta pena
que esdevé degotim i rodola,
erràtica, rodola
cercant un destí que encara gateja.
Res…
Ni tan sols aquest poema
que un colom em va estricar
i vola per dur-me il.lusions.
Res no és estàtic,
ni tan sols el silenci,
que ara comença…
ni el sol que visita els meus ulls,
ni aquest pensament
que massa sovint em tenalla.
Ni aquesta pena
que esdevé degotim i rodola,
erràtica, rodola
cercant un destí que encara gateja.
Res…
Ni tan sols aquest poema
que un colom em va estricar
i vola per dur-me il.lusions.
Res no és estàtic,
ni tan sols el silenci,
que ara comença…
M'encanta Joan aquest res roman estagnat, ni tan sols la llengua, símptoma d'un poble, cavalga, es regira, crida, com una dona a l'hora de l'amor, la llengua és viva i es precís, com deia mon pare, que així siga, tot i que ha d'haver qui la retinga, ha d'haver estreps i cadires que la retinguen.
ResponEliminaMolt bo, molt molt bo.
I ja et dic que no és tard sabenht tHot el que sé de tu i del món que publiques en paper, jo ho faria i donaries una alegria a la nostra llengua, i ara que fregues l'impossible amb els teus poemes, amb la nostra, la teua experiència.
Vinga ànim i a publicar...
Vicent
Que la ilusión venga en ti.
ResponEliminaUn feliz domingo
M'ha agradat molt aquest poema que ens arrossega a una reflexió que moltes vegades no ens plantagem.
ResponEliminaEts el meu poeta: la teva sensibilitat i la teva manera d'expressar-te i la teva riquesa lèxica fa que les paraules agafin formes i colors per expressar aquest pou de sentiments que portes dins.
Una abraçada
M'ha agradat molt aquest poema que ens arrossega a una reflexió que moltes vegades no ens plantagem.
ResponEliminaEts el meu poeta: la teva sensibilitat i la teva manera d'expressar-te i la teva riquesa lèxica fa que les paraules agafin formes i colors per expressar aquest pou de sentiments que portes dins.
Una abraçada