Amb força...
Arrenca-li a la foscor la teva ombra
i fes que llueixi al Sol.
Amb força...
Arrenca-li a l'ànima les penes
i deixa que balli feliç.
Amb força...
Arrenca-li al diari les pors
i escriu, amb braó, el nou relat.
Amb força...
Arrenca-li a la mort la teva vida
i viu amb força.
i deixa que balli feliç.
Amb força...
Arrenca-li al diari les pors
i escriu, amb braó, el nou relat.
Amb força...
Arrenca-li a la mort la teva vida
i viu amb força.
xxxxXXxxx
Amb força...Com aquesta veu:
Amb força...Com aquesta veu:
Ellas forman parte de un pasado que evitaremos repetir a partir de conocerlos, no hay necesidad de vivir bajo su sombra un presente y futuro agonizante.
ResponEliminaHola Joan, espero disculpes si me he atrevido a comentar, he puesto solo mi buena voluntad.
Una forta abraçada.
Un buen vídeo lleno de buen ritmo y una buena voz.
ResponEliminaUn abrazo
ResponEliminaHoy tengo la satisfacción de acercarme a la cancela de tú cálido refugio, a dejarte un ramito de hierbabuena recién cortado, salpicado con el afecto y cariño que he conservado durante mi larga ausencia.
Sintiéndome arropada por estos serenos días de la Navidad, que van desplegando sus modestas alas para iluminarnos, haciendo que nos sintamos más cercanos aún si cabe.
A partir de este instante seguiré dejando la estela de mi presencia, en unas letras que han sido meditadas con la claridad del entendimiento.
Un beso en cada una de tus mejillas, deseando que la felicidad sea la portadora de brillantes momentos para ti, en cada espacio del día!!
María del Carmen
Gracias Lore, Mari y Maria del Carmen por vuestra visita y vuestras palabras
ResponEliminaun abrazo
joan
¡Gracias por la poesía y Feliz navidad! En mi página hay siete motivos para no reñir con niños. Bienvenidos!
ResponEliminaAgafaré una mica de força del teu poema, si m'ho permets. Una abraçadeta reforçada!
ResponEliminaJoan, amb força, tens raó. Sempre amb força i embolcallats d’il•lusió, tendresa, rialles, records, sentiments i tot el que la nostra ànima necessiti per donar-nos la força de viure cada dia, construint el futur amb trossets de present.
ResponEliminaUna abraçada nadalenca.
Gràcies, Joan!, per la força d'aquest poema tan adient en dates ded festes i d'any nou que aviat traurà el cap per començar o seguir un nou camí. La vida té el traç que li vulguis o puguis donar.
ResponEliminaCom sempre, els teus poemes estan plens de sensibilitat tan necessària en aquests temps que ens toca viure.
Una abraçada plena d'espurnes de bons desitjos!
T'invito a visitar-me a relats.
ResponEliminaUna abraçada
gracias a usted Don Gerardo por su visita, también le visité
ResponEliminahasta otra, una abraçada
joan
Amb força i amb esquitxs de l'energia que transmeten els teus poemes, sempre aconsegueixes remoure els meus sentiments!
ResponEliminaUna abraçada molt plaent!
Núria Niubó de RC