I em preguntes si t'estimo ?

I

M’ENAMORES

Perquè els meus ulls et busquen

i es fascinen amb la dansa de la flama,

quan, per fi, et troben.

Perquè ets la màgica foguera

on vull cremar les passions.

Perquè els teus llavis, que tant anhelo gustar,

són maduixa amb xocolata, són desig, són llimonada.

Són entrada i laberint

on  vull perdre el meu alè.

Perquè els meus somnis, que amb tu somio compartir,

et despullen i em sacsegen cada nit.

Perquè en ells t’encadeno al meu altar;

et llepo la pell de seda,

amb la meva llengua en flames

i et robo el sexe,

els orgasmes i el perfum.

II

T’ESTIMO

Perquè ets…

La Rosa, roja de saba,

ofrena de sang del Vell  Drac .

Estrella que al Sol enlluerna.

Calze  de l’últim sopar.

Cova on nien els gemecs.

Lluna dels meus dies

i Sol de les meves nits.

I em preguntes si t’estimo?

Si estimar,

és saber que no ets pas meva,

perquè tu no ets de ningú,

sí, t’estimo.

Si estimar,

 és saber que et mereixes més amor;

t’estimo, sí .