Ho veieu ?
És el mateix cos innocent, putrefacte ja,
que cau una vegada i una altra…
Cos sense cara, sec,
que es trenca en una ganyota.
La mateixa sang ennegrida, tan espesa ,
que ja ni esquitxa ni corprèn…
Sang vessada en la ruïna immunda,
que s’amuntega entre les boires.
I a les trinxeres, els assassins
amaguen les vergonyes,
les seves i les nostres,
i maten sense escrúpols.
I torna la mort inútil…
És el mateix cos innocent,
inexpressiu i putrefacte
que cau, un vegada i una altra.
Massa lluny cau …
Ho veieu ?
El mateix sac d’ossos
i la dona maltractada
i la puta violada
i l’infant sense temps…
I tots, tots cauen
una vegada i una altra.
A l’altra banda del mur cauen …
I els màrtirs ja es van extingir
i els justos van desarmats .
Massa lluny és enllà de les pantalles,
doncs la sang no esquitxa i ells cauen,
sense esperança,
cauen.
me han gustado muchisimo tus versos en Catala.
ResponEliminaun patunet
Marina
Estremecedores tus versos, pero llenos de realismo...me gusta como escribes.
ResponEliminaSaludos.
Tu verso de hoy da mucho a pensar, que los que luchan por un mundo mejor lo tengan.
ResponEliminaUn abrazo
ResponEliminaTe deseo un fin de semana
tan hermoso como un abrazo,
que en este momento
contigo comparto.
María del Carmen
Gracias por tu visita ...se que eres de Teya...yo he vivido en Masnuo ,exacta-mente en Ocata ya que mi papá era el telegrafista ,,en Teya estuve muchas veces ,como en Premia ,en fin la vida es un pañuelo .
ResponEliminate dejo un abrazo de amistad y de cariño ...bon dia amic .
Marina
Molt punyent.
ResponEliminaaixí és...la nostra capacitat de sofriment: molt, massa!!, limitada...
ResponEliminaNo tenim forces per sofrir tot el dolor de l'altre. Ni que sigui de prop, moltes vegades..
La nostra força és molt, molt!!, petita, insignificant.
Som limitats..al límit, a l'extrem. Joan, oi????