Des del silenci
de la llar estant,
sento la pluja.
Ja fa hores que plou…
I sento com les gotes gràcils,
invisibles adesiara,
piquen i repiquen
i es trenquen en mil bocins,
amb un ritme cadenciós
que agradable m’acomboia.
Ja fa hores que plou…
A voltes, tan propera la sento
que noto pessigolles sota la pell
i plaents calfreds em recorren el cos.
A tocar de la pell, llaurada ja pels anys,
es desperten records d’infantesa,
quan la mateixa pluja em cridava
per sortir i anar a jugar .
I sortia alegre al carrer i em deixava inundar el cos,
mentre clapotejava dins els bassals
alçant la cara i els braços al cel…
Gotes de pluja,
de plor alegre, vessaven els meus ulls.
La vida era un esclat
quan el present ho era tot,
quan els records no importaven
i el futur no era el demà.
I, ara, encara sento la pluja,
de la llar estant,
sento la pluja.
Ja fa hores que plou…
I sento com les gotes gràcils,
invisibles adesiara,
piquen i repiquen
i es trenquen en mil bocins,
amb un ritme cadenciós
que agradable m’acomboia.
Ja fa hores que plou…
A voltes, tan propera la sento
que noto pessigolles sota la pell
i plaents calfreds em recorren el cos.
A tocar de la pell, llaurada ja pels anys,
es desperten records d’infantesa,
quan la mateixa pluja em cridava
per sortir i anar a jugar .
I sortia alegre al carrer i em deixava inundar el cos,
mentre clapotejava dins els bassals
alçant la cara i els braços al cel…
Gotes de pluja,
de plor alegre, vessaven els meus ulls.
La vida era un esclat
quan el present ho era tot,
quan els records no importaven
i el futur no era el demà.
I, ara, encara sento la pluja,
fa tantes hores que plou...
"...sento la pluja..." "...quan el present ho era tot..." "...quan els records no importaven...". Ens deien a la nostra pregunta:_mare jo moriré algun dia? si fill pero encara ets molt jove, ets molt jove encara.
ResponEliminala pluja cau i tu i jo sentim eixe passar del temps, eixa malenconiosa nostàlgia que ens fa pensar un sentiment agredolç que ens fa viure i morir alhora, adesiara.
Mil abraçades com mil gotes de pluja amic Joan.
Muy bonito poema Joan.
ResponEliminaSentir la lluvia con los recuerdos de tu infancia y volver a ella con la paz de tu hogar.
Un abrazo
Gotas de lluvia, de vida, de humedad, de sentir...
ResponEliminaUn beso.
Com en Vicent, la meva edat també truca al cor. Abraçades dolces, que a l'estiu faran móres als esbarzers.
ResponEliminaM'agraden molt les gotes de pluja que evoquen poemes com aquest. Que no pari de ploure l'alegria.
ResponEliminaGràcies, Joan!, per un poema tan dolç, tan entranyable (perquè en algun moment de la nostra vida, aquestes gotes de pluja han trucat les portes dels nostres sentiments i hi han entrat), que encara ens humiteja els ulls. Gràcies, mag de les paraules, dels sentiments senzills i punyents.
ResponEliminaBona Setmana Santa!!
Rep abraçades com gotes de pluja que cobreixen el cos i ànima.
gota a gota...,destil.la la vida la mel més dolça...Repiquen el finestró del meu cor, les hores amb que l'amor assaona la pell de la memòria...
ResponEliminaAquesta és la resposta "sota el paraigua de la teva pluja"...