Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
I On vaig perdre la il.lusió que (jo) necessito tant ? Potser la vaig espantar perquè no és bo somiar tant ? Potser, volent ... -
I tot plegat és un miratge - sense oasi - I tots ho sabem Però l’engany, aquest, és un pacte sagrat - l’autoengany - É... -
Què prodigiosos aquells batecs desbridats en què compartim el gaudi fent entrega de Tot el que som - Sense mesqui... -
Dibuix d' Elisenda Capdevila "VOLIAINA" 7, (mixta/paper) ( publicat amb el permís de l'autora. Gràcies , Elisenda ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
la veritat és que has trobat una manera de riure'ns una mica d'una situació que esglaia, gairebé el 25 % del professorat agafa crisis nervioses i l'alumnat va a l'escola com qui va a la presó, sense ganes i amb molta mala llet.
ResponEliminaI és que la situació era que en la nostra època, parle dels anys 70, 80 i 90 el professorat podia esbatussar els alumnes, tenia tot el poder però després d'un curt període de transició arribem al cas contrari, la figura de l'autoritat s'ha perdut, què era el millor? abans eixien molts bojos i alguns alumnes preparats, hui entren molts bojos i ix molt pocs alumnes preparats, però el que no té l'alumnat és encaix per les frustracions, no tenen límits.
Què és pitjor? jo preferiria no haver eixit tan preparat i una mica menys traumatitzat, cosa impossible?
Bé, et deixe Joan, m'ha agradat i me n'he rigut una mica, és l'únic que ens queda, què hi farem?
Vicent
Molts somriures matiners! M'ha fet molt riure, cosa que costa de trobar últimament...
ResponElimina