Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Amb fermesa , enllaçàrem les mirades i alçàrem les mans, orgullosos de mostrar-li al món aquesta certesa del sentir Cat... -
“ A voltes ho veig tot tan clar que tinc por de quedar encegat “ 2013©Joan abellaneda A la platja infinita em desperto ... -
Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes, em vaig despullar davant la lluna, que veient els meus fatics, em parlà: - No t’adon... -
Bevem-nos a glops la vida ! Sents el buit del gran silenci , de sobte i a traïció, i t’adones que cap cau – cap – pot amag...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
la veritat és que has trobat una manera de riure'ns una mica d'una situació que esglaia, gairebé el 25 % del professorat agafa crisis nervioses i l'alumnat va a l'escola com qui va a la presó, sense ganes i amb molta mala llet.
ResponEliminaI és que la situació era que en la nostra època, parle dels anys 70, 80 i 90 el professorat podia esbatussar els alumnes, tenia tot el poder però després d'un curt període de transició arribem al cas contrari, la figura de l'autoritat s'ha perdut, què era el millor? abans eixien molts bojos i alguns alumnes preparats, hui entren molts bojos i ix molt pocs alumnes preparats, però el que no té l'alumnat és encaix per les frustracions, no tenen límits.
Què és pitjor? jo preferiria no haver eixit tan preparat i una mica menys traumatitzat, cosa impossible?
Bé, et deixe Joan, m'ha agradat i me n'he rigut una mica, és l'únic que ens queda, què hi farem?
Vicent
Molts somriures matiners! M'ha fet molt riure, cosa que costa de trobar últimament...
ResponElimina