Envoltat d’urpes, et sents vulnerable;
ho sents perquè ho ets i ho saps.
T’espantes i t’amagues rere l’esquena
per disfressar la mirada.
-Amb llapis de llavis dibuixes somriures-
I així deixes passar el temps,
malbaratant-lo,
desitjant tornar al refugi de la soledat.
Envoltat d’ullals, et sents vulnerable;
et sents perquè ho ets I et saps.
T’espantes i t’enfiles als núvols
per posar distància
i somiar un món on poder viure.
Potser només ets part d’un somni
i quan creus somiar és quan vius del cert.
Tal vegada la vida tan sols és un malson…
És la realitat de moltes dones, que han de pintar-se amb un llapis de llavis per a aguantar moltes coses de llur realitat, tot i que de ben cert la major part estan molt boniques amb ell, però la realitat de vegades potser un malson.
ResponEliminaVicent
la rosa en té la resposat:les espines!!
ResponEliminaSense "espines" no hi ha rosa....Sense el risc i el dolor de l'escalda, no hi ha cim..
Endavant, Joan!! La princesa és, sempre, sempre!!, rera el drac...,amagada......(he, he...)
Bona Diada, Joan !! Avui no és dia de mals sons. Avui hem de somniar amb aromes de roses i esvoletecs de versos.
ResponEliminaAbraçades amb flors i paraules.
Creo que todos nos hemos sentido asi algunas veces, y pensamos que si, que es una pesadilla, pero lo bueno es que no es asi y todo pasa.
ResponEliminaUn abrazo grande.