BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

6 d’abr. 2012

NE ME QUITTE PAS

 UNA CANÇÓ RECOMANADA PEL BON AMIC VICENÇ

La va escriure en Jacques Brel, a la seva xicota després que aquesta va tallar amb ell quan la va induir a avortar. És dur, però en un temps en què el perdó no està de moda potser ens pot fer reflexionar...




No me dejes
Es necesario olvidar
Todo se puede olvidar
Quien se escapa ya
Olvidar el tiempo
De los malentendidos
Y el tiempo perdido
A saber cómo
Olvidar estas horas
Quiénes mataban a veces
A golpes de porqué
El corazón de la felicidad
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

Yo te ofreceré
Perlas de lluvia
Llegadas del país
Donde no llueve
Yo cavaré la tierra
Hasta después de mi muerte
Para cubrir tu cuerpo
De oro y de luz
Haré un ámbito
Donde el amor será rey
Donde el amor será ley
Donde serás reina
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

No me dejes
Yo te inventaré
Unas palabras absurdas
Que te incluirá
Yo te hablaré
De esos amantes
Quien vio dos veces
Sus corazones abrazarse
Yo te diré
La historia de este rey
Muerto de no haber
Podido encontrarte
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

A menudo vimos
Reflejarse el fuego
De un antiguo volcán
Que se creía demasiado viejo
Es, parece
de las tierras quemadas
Dando más trigo
Que mejor abril
Y cuando viene la noche
Para que un cielo brille
El rojo y el negro
No se casan
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes

No me dejes
No voy a llorar más
No voy a hablar más
Me esconderé allí
Al mirarte
Bailar y sonreír
Y a escucharte
Cantar y luego reir
Déjame hacerte
La sombra de tu sombra
La sombra de tu mano
La sombra de tu perro
No me dejes
No me dejes
No me dejes
No me dejes


4 comentaris:

  1. No sabia el trist naixement d'aquesta cançò, els artistes són així l'avantguarda de la societat.
    Tot i amb això és una cançò que m'encanta, em fa venir sensacions d'amor i de desesperació.
    Ja et recomanaré més en francès, hi ha un munt.

    Una abraçada del teu amic

    Vicent

    ResponElimina
  2. En un enterrament la vaig sentir, i em vaig sentir la dona més trista del món. El seu era un amor veritable, sense remordiments ni exigències forassenyades. Des de llavors que l'associo als adéus per sempre, als que la terra besa per donar pas a la vida. Gràcies...

    ResponElimina
  3. Las canciones que nunca pasan y que da gusto oírlas de nuevo.
    Gracias por ella, y unas Felices Pascuas

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Vicent, cantireta i Mari per compartir amb mi els vostres pensaments

    una gran abraçada
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....