N.A.- Aquest poema surt a partir d’una frase
suggerida pel bon amic Quimet que, després de tastar un bon vi , va descriure
les sensacions que li va desencadenar tot dient: “ aquest és un vi... de fer petons”.
Creu-me, si et dic que tu ets l’alè del meu desig.
Desig d’amor assuaujat, de fer petons...
Petons frescos sota un plugim d’aigua clara ,
mentre els nostres cossos nets s’atravessen.
Creu-me, tu ets el cos del meu desig.
Desig de carícies afruitades, de fer petons...
Petons madurs sota una pluja d’estels,
mentre ens devorem a mossades, delicadament,
volent desenterrar els tresors més preuats.
El sexe del meu desig, ets tu.
Desig de carn rosada, de fer petons...
Petons calents sota llençols de seda,
mentre ens alliberem en l’abraçada íntima
on neix l’ofrena del plaer.
I és dins teu que ho sé...Tu ets el meu poema,
poema de
fer petons...
Després d´aquesta cançó
ResponElimina-que sempre m´ha semblat delicosa-
http://www.youtube.com/watch?v=zEX8mv864-0
el teu PoEma De fER peTonS m´ha deixat embadalida.
Una aferrada, amic!
Va ser guai, lo de recitar. Em va agradar força. He de practicar més, crec que encara m'embalo. Però van aplaudir, i els organitzadors en van quedar contents.
ResponEliminaGuai, el poema ;) Abraçades!!
Aquest vi té un avantatge, que vols veure tot el que vulguis, perquè si et fan bufar, mai donarà positiu...
ResponEliminaI això que els petons són d'allò més positius!
Bona nit.
Perdona , volia dir que "pots"...
ResponEliminaLes dones, la nostra dona és com el bon vi, Joan, i és que mentre més nostra és més ens és de plaent als ulls, als llavis, com els teus poemes, son nostrats alhora que sensuals i abellibles.
ResponEliminaVicent
Gràcies per la visita,t'aniré seguint. I més si parles d'amor i de la vida.
ResponElimina