BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

27 de set. 2012

ReMoR de SeNtiMeNtS





I
Sento a la llunyania
la remor de les onades
que trenquen a l’escullera…
Sento com es transforma en lament ;
lament cadenciós,
amb veu pregona,
que voleia fins el meu silenci…
Voleia i em llepa el pensament, el cor i els budells;
em pessiga, em mossega i em colpeja
volent abraçar-me fortament per dins.



II
Sento a la forària
la remor de sentiments
que em xiuxiueja el teu nom, delicadament,
mentre em desperta el record d’aquells estius de somni ;
de mans entrellaçades, de carícies,
d’espurnes als ulls…
Els mateixos ulls  que encara reflexen la petja del teu vaixell ,
on ara es condensa el meu enyor
 i et plora,
plora per mi; per nosaltres, plora.



III
Es per això que em despullo,
corro cap a la cala
per llençar-me als teus braços .
Com un adolescent enjogassat
no miro si esquitxo ni si hi ha onades,
no m’importa si l’aigua és freda
ni tan sols si hi ha horitzó.
I nedo per trobar-te,
nedo, nedo…
M’estimo més morir ofegat
que ser nàufrag fora el mar.


6 comentaris:

  1. Els que tenim el mar aprop sabem què pot arribar a significar per nosaltres, aquests diàlegs muts que sempre ens tornen amb una resposta, en forma d,onada, de brisa, de calfred.
    És un privilegi tenir-lo tan a prop...
    Una abraçada poeta

    ResponElimina
  2. "M’estimo més morir ofegat
    que ser nàufrag fora el mar", molt bon final.

    ResponElimina
  3. Ara que conec els teus poemes, Passaré per aquí a llegir-te Joan.

    Em quedo amb aquest amor de mar... apassionat i feliç.

    Gràcies!

    ResponElimina
  4. La remor de les ones, voleia sobre el tu silenci, mentre t'espurnegen els ulls amb reflex d'enyors...
    Petons.

    ResponElimina
  5. Sí, un poema preciós amb paraules precises i situades on s'escau.

    ResponElimina
  6. Primerament Joan haig de dir-te que no s'actualitzen els teus escrits i poemes, i comentant-te et diré que morir per l'estimada és un acte de valentia que no de temeritat, del cert sé que si no som capaços de morir pel que estimem no podem, i dic no podem viure.

    Vicent

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....