BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

14 d’oct. 2012

Jo EN tU




I
La meva pell, t’ofreno,
perquè amb ella et vesteixis
i sentis com jo t’estimo.
-          Calor i plaer; dolor i calfreds…


II
Els meus ulls, et planto;
miralls plens de tu, despullats,
sense temences, sincers
i vegis com jo t’admiro.
-          Espurnes esquitxen la fosca,
                                                                            colors enllà de la nit…


III
La meva sang,  duc a taula,
el batec del meu present,
si em regales ta il.lusió
i l’encaixes als meus llavis
amb la dolcesa dels teus.
Alè…


12 comentaris:

  1. Bajo tu piel se esconde recogiendo el calor que le das para protegerla de los peligros.
    Un bonito verso, feliz domingo

    ResponElimina
  2. M'ha agradat especialment el començament... molt!

    ResponElimina
  3. un bonic poema Joan!!!
    una abraçada!

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada molt la segona estrofa, i tot el poema.

    ResponElimina
  5. Veure's en l'altre
    sentir-se en l'altre
    estimar dins l´altre.

    Jo en tu
    mentre tu...
    ets sents jo.

    Preciòs poema!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  6. Tot el poema és d'una gran bellesa.
    Estàs molt inspirat, Joan.
    Felicitats!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies Mari, Carme, Enric, Helena, Sa lluna i Glòria per la vostra visita, lectura i comentari... em recomforteu

    una abraçada !!
    joan :-)

    ResponElimina
  8. Que bo això de vestir-se amb la pell de l'altre per sentir el mateix. Ho diem molt, posa't a la seva pell, i ho sentim rares vegades. Aquest poema té moltíssima força, Joan. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  9. Un poema curt, però profund; senzill, però ple d'amor; un poema tendre i generós... Gràcies, Joan!

    ResponElimina
  10. Els petons són com una espurna en la foscor, una espurna de llum en un mar incommensurable de fredor i foscor.

    Molt bo

    Vicent

    ResponElimina
  11. gràcies antonio per la visita !! ara vaig cap el teu bloc... :-)

    gràcies sílvia, has captat de ple el meu poema :-)

    gràcies a tu maria teresa, un petonet !!

    sí vicent, són una font d'entrega i de rebuda, de compromís...són una abraçada

    gràcies de nou a tothom !!!
    fins aviat
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....