Recomanat per la Tresa A.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
No sé pas si el indis d'Amèrica del Nord estarien d'acord amb el respecte dels colonitzadors per a la seva cultura, Joan... que deu n'hi do el genocidi també!
ResponEliminaPerò en fi, la diferència continua essent immensa, ja que crec que amb els segles han après molt i en canvi a Spain, amb els segles no han après res...
Els catalans som una mica com els indis, per com ens han tractat i perquè ens agrada ser lliures...
ResponEliminaHau!
Tens tota la raó carme, en les dues reflexions que fas.
ResponEliminaquè divertida ets M Roser !!! m'has fet riure una estoneta
gràcies a les dues, petonets !!
joan