I
No us parlo ja d’esperances
que tan dèbils neixen
amb la certesa de saber-se fingides.
Tan falses,
com una nit sense estrelles ni lluna
ni silencis…
II
A voltes, desperto del meu somni diari
i ho veig tot tan clar
que l’angoixa em pren
el cor
i me l’arrenca.
III
Sé del cert que visc de l’engany
però, què hi puc fer si sóc poruc,
si sóc mortal,
si sóc,sabent que no hi seré… ?
IV
I en veritat us dic que tot és mentida;
així que no patiu, o sí, tant se val…
És un bon poema de desconsol, que recomforta quan ens hi identifiquem i compartim aquestes pors a través dels versos. Per això et puc dir que no tot és mentida, hi ha versos com aquests que són veritat. Les esperances s'embolcallen d'il·lusió i la il·lusió sol ser sovint una distorció de la ment. Però què faríem sense elles? Petonets!
ResponEliminaUn poema bonito lleno de esperanza de la que no hay que perder para conseguir lo que uno espera.
ResponEliminaUn abrazo
Hi ha un dia que et despertes i ho veus tot tan clar, que fa por. I no tan sols perquè sigui tot una mentida, més pel fet de no haver-ho vist abans, com avui.
ResponEliminaAferrada!
En certa manera és com deia un filòsof, jo pense amb els peus, i és cert, de vegades tot i tenir una vida plena a la nit o a la vesprada arribem a pensar amb l'estòmac o amb el cansament del cos pel matí i és en certs moments que som infeliços sense saber ben bé per què i és perquè el cos també parla i pensa.
ResponEliminaMolt bon poema, saps que et desgranes tot i et nues tot tots els dies? I això només ho fa una persona valenta Joan.
Vicent
A vegades ho sembla que tot sigui mentida, però si tot és mentida, aquesta afirmació també ho és.
ResponEliminaPer tant no cal patir-hi... però no sempre sabem evitar-ho...
I així... qui dia passa any empeny.
Aquest poema trasbalsa.
Bona nit i una abraçada
Em trec el barret!
ResponEliminaPerò Joan, si l'esperança és l'ultim que es perd...sinó l'agafem al vol, ja no ens queda res.
ResponEliminaPetonets.
gràcies sílvia , mari, sa lluna,Vicent, Carme, Glòria i M Roser
ResponEliminaper les vostres paraules de suport i comprensió tan properes i guaridores
una gran abraçada !!!
joan :-)