BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

4 de nov. 2012

IRRENUNCIABLE IDENTITAT




 I
No vaig ser  jo qui es va encaixar un  cor al pit
 i el va fixar amb una fletxa;
ja hi era dins meu  , bategant…

No vaig ser jo qui va escollir la tornada
de les  cançons de bressol,
ni el to melós  de la veu que les cantava;
ja hi eren al vent…
I aquí resten, burinades sota la pell ,
guardades pel meu sempre,
entre l’ànima i el cor.

No vaig ser jo qui es va inventar
l’arbre, ni el sol ni els munts
dels dibuixos  d’infantesa;
ni els seus colors  vermells i grocs,
colors de terra;
ja hi eren als reflexes de l’aigua…

Per què em demanes , doncs,
que hi renegui ?

II
No sóc pas jo qui ha escollit
la tripulació, ni la ruta
en la mar d’aquest  viatge.

No sóc pas jo qui ha encès
un llum al cel de les nits
ni l’ha esquitxat amb estels;
i, tan mateix, ja em perdria,
sense la lluna , en la immensa fosca.
Per què em demanes , doncs,
que hi renunciï ?

III
No sóc pas jo qui s’ha inventat
els mots d’aquets poema;
ja hi eren als vels de les brises,
 murmuris de veus ancestrals.
Per què em demanes que hi renegui,
 si tu, com jo,  saps que no puc ?

He de seguir el meu camí,
accepta el que sóc ,
no em demanis qui hi renunciï;
tampoc  t’ho demano jo.





12 comentaris:

  1. Els poemes socials sobre Catalunya m'agraden especialment, jo tampoc hi vull renunciar!

    ResponElimina
  2. Irrenunciable del tot!

    A mi també m'agraden, em semblen molt difícils ... trobar la mesura justa entre la força, el sentiment ... M'agrada molt!

    ResponElimina
  3. mesurat,precis i emotiu... que en el fons es el que ha de tenir un poema.
    Una abraçada company!

    ResponElimina
  4. Fuiste tu quien creó tu poesía de la que llevas dentro de ti en lo profundo de tu ser.
    Una feliz semana,

    ResponElimina
  5. Magnífic, Joan!
    M'agrada molt aquest poema.

    ResponElimina
  6. Un poema preciós: sensible, mesurat, ric i rebutjant tots els atacs, tots els retrets...

    Com sempre, les teves paraules tan ben trobades et dibuixen com un gran mestre.

    ResponElimina
  7. 3A serramià i samsó5/11/12

    els "altres" tenen por de la "diferència".....Prefereixen robots clònics a persones amb identitat...
    felicitats, Joan...veig que no et rendeixes mai..brav0!!!!!!

    ResponElimina
  8. Sense renuncies a res del que som, així és el nostre camí.

    Emotiu el teu poema...una aferradeta!

    ResponElimina
  9. gràcies a tots i totes, tan amables com sempre

    una abraçada i bons setmana !!!
    joan

    ResponElimina
  10. Perdona Joan, no l'havia vist aquest poema tan especial...
    Si no vas ser tu qui ha escollit totes aquestes coses, ningú et pot demanar que hi renunciïs. M'ha agradat molt.
    Petons.

    ResponElimina
  11. Clar, cadascun és un món i hauria de tenir tot el dret de viure com cadascun vulga, i ací està el problema de la Història que es planteja tota la filosofia, la conjunció entre logos i éthos, allò de l'ésser individual i allò de la col·lectivitat.
    Jo em decante més per la part individual, jo sóc el món tot i que el món existeix fora i dins de mi, allò fonamental és la llibertat i la individualitat.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....