BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

17 de set. 2011

Per què al mirall...?




És per manca d'amor- dolços núvols de sucre-
que cerca sortides al laberint
on instints malaltissos el perden.
Per què al mirall torna un trist Romeu sense cor ?

És per set de bondat – enlluernadors dolls-
que es prova en l’esforç que desfà les cadenes
gravades a les columnes que aguanten el Cel.
Per què al mirall s’agenolla un vençut Samsó sense rínxols ?

És per por a les mancances – tèrbols pous –
que es rabeja en les paraules assuavides
sabent que les trairà injustament.
Per què al mirall li dóna l’esquena un insensat Fill Pròdig ?

I és per l’evidència de tants anys – camins gastats-
que sap que molts propòsits moren en inútils conats
que busquen endarrerir veritats ja escrites.
Per què al mirall Jesús ja no hi és a la Creu ?





5 comentaris:

  1. Que esta Cruz nos guie y no se pierda la esperanza.
    Feliz sábado Joan

    ResponElimina
  2. Quantes veritats, quants sentiments...

    Una dolça abraçada

    ResponElimina
  3. 3A serramià i samsó18/9/11

    l'home, és una ETERNA contradicció... Tot el seu món íntim és una ETERNA contradicció...
    i, ell, enmig d'aquestes tenebres, es cerca desesperadament...I aquesta recerca la plasma en l'art, en l'amor..
    Potser sense aquest handicap terrible, l'home, no podria crear..Ni estimar...potser...
    Gràcies pel pOEma, Joan..de la lluna... de MATARÓ....

    ResponElimina
  4. Amic Joan,
    ja saps que a mi no m'agrada la poesia, no puc evitar-ho. Això no vol dir que no en llegeixi, però, si de vegades alguna m'agrada un poc (mai m'entusiasme).
    Em sento incòmoda quan he de donar la meva opinió. Generalment si una poesia m'agrada és per que transmet alguna idea que també es podia dir en prosa.

    Tens mala companya amb mi, pel que fa la valoració de les poesies i ¡agàfa't : el meu marit feia poesies i moltes les va fer per mi. Valorar-les no tenia mèrit, per que hi estava involucrada.

    En fí. A més, una vegada que vaig fer una poesia amb final prosaic expressament, em vau felicitar.
    Penso que ningú la va entendre o sia que plego, m'en vaig, em suicido.

    amistosament: montserrat.

    ResponElimina
  5. Jo crec que tot té el seu moment, el Crist a la creu patint i el crist que arriba amb el Pare, Déu, l'espai en que sols estem mirant-nos a l'espill i quan estimem en certs moments les nostres dones i ens sentim d'allò més humans, però tot té el seu moment i com tal va i ve constantment.

    Una forta abraçada

    Vicent.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....