Jo sóc d'una terra

I

Jo sóc d’una terra abundosa i florida

on la tija més humil , creix sense detura.

II

Sentiu com s’exclamen el flabiol i el tamborí

musicant la veu de la multitud que vol viure gojosa ?

Sentiu com el poble fa pinya per estintolar el castell

mentre les mirades confidents mostren en silenci suprema admiració

i en un acte de fe, quan l’nfant toca el Cel, s’adonen que Tots són Un?

Jo ho sento…

III

Sentiu com la Senyera s’alça  solemne

i escampa, en la quietud del blau, camins de sang i foc

testimonis d’una nació que sempre ha sofrit per fer Història?

                      Sentiu, com parlen i canten, com ploren i riuen,

com llegeixen el que escriuen, com escolten i recorden,

com acullen i homenatgen,  com sospiren pel Demà?

Jo ho sento , de tan a prop, que em conforta la brasada.

IV

Jo sóc d’una terra

 on el gall, sempre alerta,  al sol desvetlla perquè comenci el nou dia...

 Jo sóc d’una terra que a ningú vol mal.