BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

2 de set. 2011

Pressumpció de culpabilitat



Se’l declara culpable…

I

Per haver cregut que un somriure sincer ha de ser correspost
en el pla mateix dels inconscients reflexes
que l’espill torna sense condicions.

Per consumir-se en el propi foc enlloc de perbocar-lo
com feren les bèsties mítiques de les llegendes
justificant la crueltat amb la vènia dels romanços.

II

Per socórrer  tants cossos anònims que imploren
obviats per  mans que s’amaguen ocupades
carregant pensaments miserables d’inútils vanitosos.

Per oferir-se a consolar en una ofrena de temps
seient en la confidència de la cambra dels rellotges muts
on el ressò del pensament no espera resposta.


III

Per desfogar la fúria de les frustracions
acceptant com a presa el propi cos
escorxat pel mirall malvat de les misèries
que refracta la llum vora el penya-segat.

Per voler ser honest en un món buit
mancat de béns immaterials.
Se’l declara culpable…Culpable, per innocent !



8 comentaris:

  1. Quina hermosura, sisplau, un plaer que la sort m'hagi portat aquí! Tornaré!

    ResponElimina
  2. Les persones que som o són millors normalment són menystenides i atacades per tots els cantons, des de l'home fred que veu la imatge de la seua debilitat fins als més febles que veuen un competidor en la seua carrera cap a la santedat.
    Aquest és un món cruel tot i què pot ser també meravellós Joan.

    Una abraçada

    Vicent.

    ResponElimina
  3. teresa serramià i samsó3/9/11

    Contundent:
    estimar...SEMPRE et fa culpable!!!
    Vinguin, a mi, tots els càstigs!!!
    (Avís: al II, potser li cal corregir la paraula "confidència", oi?)

    ResponElimina
  4. Anònim3/9/11

    Ah! bona aquesta, Joan.
    com diuen els de parla anglesa: "not guilty", perquè mai seràs innocent

    salut i peles

    ResponElimina
  5. una vegada algú em va dir que jo era una bona fe. Li vaig respondre: soc bona fe i continuaré sent-ho, doncs, si no fos així no seria jo. No tinc cap interès a canviar.

    ResponElimina
  6. Sovint els innocents són els més castigats i menyspreats, però també els més premiats per ànimes innocents com ells. La Pau que transmet la innocència és el tresor més gran al qual es pot aspirar.

    És un poema deliciós que ho diu tot de tu: una ànima neta!

    Una abraçada de començament de curs amb molt d'afecte innocent.

    Maria Teresa

    ResponElimina
  7. Potser es declararan molts culpables...? O innocents...?

    Des del far amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  8. Amb totes aquestes raons, sempre culpable!!!!

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....