Només en la intimitat
compartida, ja sense disfresses,
podem sentir aquesta
entrega excelsa
que floreix en un instant de llum blanca,
camí d’una perfecció meravellosament efímera ,
com la Flor de la Lluna.
Busquem ser un de sol
en l’ofrena d’amor i en el gaudi
i cada llambrec és un regal
que junts desembolquem,
encara amb il.lusió .
I em sento tan feliç per tu i per nosaltres…
Preciós poema, Joan.
ResponEliminaTe sientes feliz por ti y por nosotros, bonitos deseos Joan.
ResponEliminaFeliz día
Bonic poema, d'amor? d'amistat? o simplement de tot això i més?
ResponEliminaSalutacions
Vicent.
és bonic i preciós...com la Flor de la Lluna!!!
ResponEliminafelicitats,
fill de la lluna............
Un deliciós poema, Joan!
ResponEliminaUna abraçada embadalida,
Maria Teresa