I ET SOMIAVA, CADA NIT ET SOMIAVA

Em quedava l’enyor enganxat als llavis
a cada comiat del teu dolç esguard,
arrossegava la teva absència amb peus engrillonats
i m’abraçava per fer balança amb la freda tristor.


És per això que  d’amagat m’enduia la teva llum
perquè fes de Sol a l’horitzó dels meus pensaments
i esquincés la negror a cada albada.
I és per  això que d’amagat m’enduia el teu somrís
per no oblidar-me dels colors.


I et somiava, cada nit et somiava,
i em veia en un bell  somni, arraulit plàcidament,
abraçat a tu, somiant-te.
I et somiava cada nit,
 somiava que els somnis despertaven
quan eren desitjos tan purs
que no creien en sortilegis.


I en el núvol del desvetllament
inspirava la teva olor abans que marxessis de nou,
per sentir-me ple de tu.
I m’adonava que la vida, al teu costat,
podia ser meravellosa.


És per això que vaig penjar els hàbits de poeta,
vaig obrir les finestres
i em vaig llençar a la vida, sense pors,
sabent que les meves ales, revestides de versos per tu ,
em farien volar.