BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

12 de gen. 2012

CEL.LES DE VIDRE




I
“ Visc sense viure en mi mateix, “

El seu baf ja no arriba al vidre,
no pot obrir finestres amb la mà
i ja no sap on és, no sap qui és…
Camina enrere, s’arrossega i s’amaga;
és un cranc, un rèptil o animal de claveguera;
no ho sap, ha perdut la seva imatge.

Sent que mor, com ha viscut, com un covard,
com un llibre en blanc , on tothom podia escriure-hi,
com el llibre del funeral

II
“ i  tan alta vida espero,”

El pensament cerca sortides
que ningú mai no ha trobat.
Atrapat en un cos de vidre;
que se’l va endur cap un món tan meravellós
com inútil.


III
“ que moro perquè no moro. “

Punys closos amb tal força
que la pròpia pell li esquincen,
volent escanyar, sense cap pietat,
les angoixes, sempre emetents, que no defalleixen.

Parets de vidre que esmorteeixen cops i esglais.
Se li acaba l’aire, l’espai es contrau
i els sentits, enterbolits,
li ofeguen l’esma.

Quin valor té la seva vida
si ni tan sols gosa aturar-la.


IV
Al cap i a la fi, els poetes, viuen al servei del vers
i donen la vida, una vegada i una altra,
 volent alliberar les mancances de la raó.



SI VOLEU RECORDAR EL POEMA AL QUAL EL MEU VOL FER HOMENATGE : 

5 comentaris:

  1. Conocía este enlace, la transformación del poema es muy bonito Joan.
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Acabo d'arribar de l'assaig i al repassar el correu abans d'anar a dormir me'l he trobat.

    Ves "descobrint aparicions", val la pena!!!

    Apa, una abraçada i bona nit, que porto un dia bastant............
    mogudet.

    Gemma

    ResponElimina


  3. Un abrazo
    una sonrisa
    de espuma blanca.

    Rozando
    las rocas
    el fin de semana

    Acariciadas
    en continuo cortejo.
    por el sol del ocaso.

    Murmullo de sonatas
    poemas de amor
    suspiran las caracolas.

    *****

    Tan acariciada
    como las rocas
    me has hecho sentir.

    Celebrando a mí lado
    un año más de mi vida.

    Gracias infinitas
    por tan estimada compañía

    Te quiere!!

    María del Carmen


    ResponElimina
  4. 3A serramià i samsó15/1/12

    aquesta inquietud..tan frepant, tan intensa.., és la vida!!!

    El vidre, la imatge, el mirall.., la vida...

    Els teus poemes, la teva lluna, la teva vida, la teva inquietud.., la vida!!

    gràcies, joan i per a mooolts anys!!

    ResponElimina
  5. FANTÀSTIC, FANTÀSTIC, FANTÀSTIC...!!!

    M'HA FET PENSAR EN LA METAMORFOSI DE KAFKA. EL TEU POEMA ÉS PLE D'UNA VIDA INQUIETANT EN UNA PRESÓ.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....