Tornaran les orenetes ?

I
El Romàntic digué: “ Tornaran les fosques orenetes…”

Sí, diuen que van tornar !

Al cap i la fi, la vida no és més que un acte,

el mateix acte teatral que es respeteix

una i altra vegada…

-    Baixa el teló, canvien els actors

o el decorat o potser res;  o tot potser.

I tornen els  sospirs,

les  alegries i les angoixes,

les  pors i les il.lusions…

-    Aplaudiments o xiulades, canvi de públic

o potser no. Puja el teló.

II
“ però aquelles que van aprendre els nostres noms… “

No, aquelles no van tornar;

I és que , res no torna del tot, cal acceptar-ho

o donar-li l’esquena a la vida.

Alguns , que pretenen el passat ,

no s’adonen que els records són bombolles de sabó;

tan fràgils i tan sensibles,

que s’esfumen a tocar,

com porugues papallones .

III
“ com jo t’he estimat, mai  ningú t’estimarà.”- Va dir.

Ai, poeta ferit ! Qui sap, potser anaves errat.

És tan difícil sincronitzar els batecs de dos cors

sense aturar-los, sense esgotar-los…

Cal ser generós quan l’amor és tan immens

i deixar-lo morir en silenci.

-    Baixa el teló, canvien els actors

o el decorat o potser res; o tot potser.

P.d.- Aquest poema no és més que un homenatge a un gran poeta romàntic, alhora desmitifica un gran poema amb tot el meu respecte però.

 AQUÍ DEIXO L'ENLLAÇ PER SI VOLEU RECORDAR-LO:

                             " VOLVERAN LAS OSCURAS GOLONDRINAS... "