US CONVIDO A FER UN TOMB PER " LO CANTICH "
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Ja conec aquesta revista digital, Joan. Sempre hi faig una ullada, doncs em sembla molt interessant el seu contingut. També conec “Relats en català” on hi publiquen molts dels amics blogaires, al temps que ho fan al seu blog. També jo participo en altres llocs encara que, potser, no tan sols com a papallona blava que sóc.
ResponEliminaUna abraçada amb esvoletecs de paraules.
no trobo el poema...Envia-me'l via mail, sisplau...Gràcies!!
ResponEliminaostres!!!..
ResponEliminaem creeeemoooooo...
je, je
com t'ho passes, joan....
Per a mooooolts anys
tio!!!