I
En les nits ocultes al teu costat
m’enlluerno de llum clara amb els teus ulls,
plens d’un desig intens que no vols amagar- ni pots –
I em transformo en llop rere la fosca.
El meu instint t’ensuma i et vol clavar les urpes
amb salvatgia.
Ets la meva presa i els meus ullals brillen
delorosos de tu.
Sóc ara la bèstia que t’immobilitza,
em sento lliure, irracional
i somio que ets meva
mentre regalimes per la meva boca.
Meva, només meva…
I noto el teu cor cavalcant a les meves mans
però no em tems, no vols fugir.
ESQUINÇA’M !- supliques amb la mirada.
II
Quan escampa la nit, desperto nu,
ja sense urpes ni ullals.
Les imatges de la nit m’alerten,
no et volia pas ferir !
Però dono gràcies als Déus quan et trobo,
somiant plàcidament,al meu costat,
brillant entre els llençols de seda
que han embolcallat els nostres secrets;
i m’adono que t’estimo més que ahir.
Amb tendresa, desperto la teva pell,
em bec l’alè dels teus llavis
i llepo la rosada fresca que regalima pel teu cos.
Entre calfreds purifico l’ànima
banyant-me al calze dels Orígens,
desitjant ser la presa dels teus pètals,
suplicant en silenci que em clavis les ungles i m’esquincis.
ESQUINÇA’M !- implora el meu batec.
III
Egoistament, a tu m’entrego
i , abans de morir,
somric de nou, com un infant.
En les nits ocultes al teu costat
m’enlluerno de llum clara amb els teus ulls,
plens d’un desig intens que no vols amagar- ni pots –
I em transformo en llop rere la fosca.
El meu instint t’ensuma i et vol clavar les urpes
amb salvatgia.
Ets la meva presa i els meus ullals brillen
delorosos de tu.
Sóc ara la bèstia que t’immobilitza,
em sento lliure, irracional
i somio que ets meva
mentre regalimes per la meva boca.
Meva, només meva…
I noto el teu cor cavalcant a les meves mans
però no em tems, no vols fugir.
ESQUINÇA’M !- supliques amb la mirada.
II
Quan escampa la nit, desperto nu,
ja sense urpes ni ullals.
Les imatges de la nit m’alerten,
no et volia pas ferir !
Però dono gràcies als Déus quan et trobo,
somiant plàcidament,al meu costat,
brillant entre els llençols de seda
que han embolcallat els nostres secrets;
i m’adono que t’estimo més que ahir.
Amb tendresa, desperto la teva pell,
em bec l’alè dels teus llavis
i llepo la rosada fresca que regalima pel teu cos.
Entre calfreds purifico l’ànima
banyant-me al calze dels Orígens,
desitjant ser la presa dels teus pètals,
suplicant en silenci que em clavis les ungles i m’esquincis.
ESQUINÇA’M !- implora el meu batec.
III
Egoistament, a tu m’entrego
i , abans de morir,
somric de nou, com un infant.
Molt bo!!!
ResponEliminaGemma
ResponEliminaCuando mires las estrellas
acuérdate de mi
porque en cada una de ellas
he dejado un abrazo para ti.
Pasa un feliz fin de semana
y serás protagonista
de un millón de sonrisas.
María del Carmen
graàcies gemma i gata , sou molt amables
ResponEliminafins aviat
joan
Que poema tan bello e intenso, destila amor y pasion.
ResponEliminaJoan te dejo un gran abrazo.
Quina força que té aquest poema, Joan! És una passió ratllant la bogeria, salvatge, com el llop que tan bé descrius.
ResponEliminaEts un mag amb les paraules que saben donar força als sentiments fins acompanyar-te fins al final.
Una abraçada sense esquinçar-te.
Maria Teresa
Quina força que té aquest poema, Joan! És una passió ratllant la bogeria, salvatge, com el llop que tan bé descrius.
ResponEliminaEts un mag amb les paraules que saben donar força als sentiments fins acompanyar-te fins al final.
Una abraçada sense esquinçar-te.
Maria Teresa
Quina força que té aquest poema, Joan! És una passió ratllant la bogeria, salvatge, com el llop que tan bé descrius.
ResponEliminaEts un mag amb les paraules que saben donar força als sentiments fins acompanyar-te fins al final.
Una abraçada sense esquinçar-te.
Maria Teresa
Perdona'm! No sé què he fet que m'ha sortit el comentari multiplicat.
ResponEliminaL'acte de l'amor, la xicoteta mort, el que ha quedat clar és que no parles de l'amor de Lluna ni de Sol sinó de l'Amor, molt bo.
ResponEliminaUna forta abraçada
Vicent