I
Entre llençols, xopats d’elixirs,
t’imagino amb desig encès.
Conscientment,
traspasso límits per enamorar-me de tu
i et faig sublim,
allà, on la mateixa Alícia es meravellà.
Amb impunitat, et faig meva entre les flames,
i et dibuixo somriures picardiosos,
mirades lascives i llavis ardents,
només per mi.
II
Et despullo, lentament,
deixant que em despullis.
Desinhibits i descarats,
resseguim els cossos i enganxem les pells
mentre es desfan les boques
III
En llenços imaginaris et pinto nua,
amb pell verge i llavis de sexe rosats ;
cridant-me al teu costat per sucar-nos al plaer.
Mentre ens fem l’amor,
omplim els pentagrames de bleixos, somriures i mirades.
IV
A l’albada del món real, arribo amb el sexe entre les mans
escupint, desvergonyit, el nostre secret.
Es creuaran les meves fantasies i els teus defectes,
aquí ,on Alícia, criatura immadura, s’ofega amb l’angoixa.
Jo et somriuré, vanagloriat, pensant que t’he fet meva;
i tu, despietada, sense saber-ho, em faràs infidel.
V
En llenços imaginaris, pintaré fantasies
fins que arribi l’albada.
Joan, des que has canviat l'aparença del teu bloc no et sé trobar amb la facilitat que ho feia abans, malgrat tot m'agrada moltíssim com ha quedat i m'encanta l'estol d'estels que deixa el cursosr quan es passeja pel teu univers. Quina albada més sensual que ens regales avui i que difícil parlar de sexe en poesia sense resultar groller i evident. Felicitats per les paraules i pels versos, cada cop que et llegeixo em vénen imatges als ulls, que bonic que algú et dediqui paraules com les teves.
ResponEliminaQue belleza de sensualidad nos dejas hoy, letras apasionadas e intensas.
ResponEliminaAbrazos.
Tal com diu la carina "quina albada més sensual i que difícil parlar de sexe en poesia i sense resultar groller".
ResponEliminaUn relat escrit amb el con Joan.
Gemma
Apuesto que tu acento es magnifico, quisiera saber si tienes grabado algún poema, con voz propia.
ResponEliminaostres..., fantàstic, voluptuós, vibrant, esplèndit...Bravo!!!
ResponEliminaVisca Alícia i venturós qui pot compartir amb ella, un món ple de meravelles que ens salven..de l'oblit, de la grisor i de nosaltres mataixos.....: bravo!!!
Hi ha moments que les dones ja siga amb el tacte, o amb la vista ens fan infidels, però la nostra dona és la que veritablement estimem, si no amb la força del primer dia sí que amb la força de ser el pont per on passa tot nou desig.
ResponEliminaVicent